ALS PEUS DEL CAMPANAR

ALS PEUS DEL CAMPANAR
-
En aquest racó
del poble que duc dins,
―poble de la meua infantesa―
recorde el dia que decidí
marxar a construir-me el futur.
-
Deixava el meu cor sagnant.
La flor que em va enamorar
hi quedava oculta en el roserar
que just davall del campanar
brotar vaig veure un dia.
-
Innocent començava l’etapa
on recorres ignotes passeres
sens obra escrita que et marque
quina serà la ideal.
-
Busques el camí encertat que satisfaça
la vehement ànsia de triomf
que de tu està naixent.
-
Duia al més dins de mi
un cabdal d’il·lusions i somnis
que a tothora em feien volar.
Vol suportat pel continu pensar
amb l’àngel que al poble deixava.
-
Com un recés de pau,
―en transitar per la vida
evocant aquest paratge―,
el cavall que desbocat trotava
aquietar jo aconseguia.
-
Idolatrat i solemne campanar:
volguera refer part del passat i
acaronar tendrament la flor
del roser que brotà als teus peus.
-
Ací em tens, amic,
―des d’aquest racó
del poble que duc dins―
a tu m’aclame humilment.
Sent ganes de tornar a viure
eixos moments d’infant,
ja mudant a adolescent.
-
Espere la teua ajuda!

                                                             Salva
                                                                                      Del llibre GERMANIES

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.