Seleccionar página

DONES PIONERES DE QUATRETONDA

DONES PIONERES DE QUATRETONDA

«Dones pioneres de Quatretonda», és el títol de la nova publicació de la bq que aquesta vesprada s`ha presentat a la Biblioteca pública municipal l’aforament de la qual estava de gom a gom, la qual cosa demostra l’interés per la temàtica.Un treball d’aproximació a les dones que han marcat protagonisme en el devenir diacrònic i sincrònic de Quatretonda.Les autores, iaia i néta ens han delectat.La verbigràcia de la senyora Pepica, plena de lucidesa, de records i vivències han emplenat un buit molt interessant de la micro-història local.Només per sentir la seua forma de relatar els fets i el testimoni d’uns temps només vius en la memòria i el record paga la pena l’ haver assistit a la presentació d’aquest treball.

Treball encomiable i digne d’ocupar un lloc a les nostres cases.Fruit de l’ esforç i la dedicació en pro de la cultura, el pensament i les arrels dels pobles.Enhorabona!

 415 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.

5 Comentarios

  1. Rosa

    Un treball encomiable i entranyable.
    No tots poden dir que han fet un treball conjuntament entre iaia i néta.
    Enhorabona!

    Al temps que la tia Pepica anava parlant i presentant-nos a dones pioneres, anava venint-me al cap altres dones que també has sigut emprenedores en molts altres camps.

    Tenim a la tia Rosariet la del coixo o la de les novies, com era coneguda, que encara que no va ser pionera en fer el menjar per a bodes, ja que en el llibre ja se`ns parla de la tia Asunción, sí que ho va ser en montar un negoci al voltant dels convits, i venien de molts pobles dels voltants a que ella els fera el menjar.
    Junt a la tia Rosariet però treballant pel seu compte, tenim a la tia Julia l’Esportinera, que va montar la seua «empresa» d’alquiler d’estris de cuina per fer el menjar, vaixelles, coberteries, gots, tasses, copes, taules, cadire, mantels…Ella amb la seua bicicleta, corria La Ceca, la Meca i tota la Vall d’Andorra per portar endavant el seu negoci. La recorde molt, comptant gots, culleres, forquetes…perquè si no li’ls tornaven tots els havia de cobrar.
    La tia Julia i la tia Maria dels telèfonos (de la qual sí que es parla al llibre) van fer una parella molt avançada al seu temps. si en compte de nàixer a principis de segle haveren nascut en els anys 60 o 70, hui Amancio Ortega estaria per darrere d’elles en la llista d’empresaris amb èxit.
    Esta parella de dones tenen històries per a ser recordades i plasmades per escrit, i deuriem de recollir els «Sussuits» que van viure perque ens eixiria un llibre d’humor del bo.

    Per a la 2ª part del llibre també em venien al cap dones que són enginyeres aeronàutiques, la primera dona registradora de la propietat que ha obtingut plaça per oposició als 26 o 27 anys, i fins i tot tindrem una dona «piloto»

    Enfí, dones del nostre poble…I com molt bé ha dit la tia Pepica, caldria recollir-ho i posar-ho per escrit per a que no caiguen en l’oblit.

  2. Rosa

    I com que és un tema el d’aquest llibre que m’ha tocat «la fibra» i tota la nit estic pegant-li voltes i, posant per davant que sé que el llibre té un màxim de pàgines, que no poden estar totes i tots els «peros» que vulgan posar, continues:

    En el tema de les dones que van eixir del poble a treballar, dones migrants com es diu hui en dia, de menuda, em contaven que la primera dona que va eixir del poble i va anar a Argel, va ser la tia Genoveva la roja; açò caldria investigar-ho perque jo ho sentia a la perruqueria de ma tia, i quan veia a aquesta dona pensava que era una heroïna perque jo no deixaria a ma mare per anar a treballar.
    Altra dona que va eixir a frança i es va portar un marit argelí o marroquí va ser la tia Pepica la caragoleta que com no volia dir-li el nom perque supose que tots sabriem que era «deel moro2 li deia «Ma poulete» (mi gallinita, o algo paregut) i d’ahí va derivar en Mapulet, Mapul, Mapula…
    Icontinuant en el tema dels viatges, en el que nomena en el llibre de les dones que van eixir a Suïsa falta dir que amb estes dos dones també anava Rosa Margarit Gonzalez.

    Altra dona que mereixeria una menció seria la tia Pepica la del coixo, dona a la que tots els menuts teniem monta por perque era la «punxadora» que seria la primera dona amb títol d’infermera del poble.

    Bé, si recorde més, o algú vol participar, anirem deixant-ho per escrit.

    I vaja per davant que sabem que són totes les que estan en el llibre però, no estan totes les que són.

  3. Hilari Prats

    Efectivament Rosa,

    Les que hi apareixen, ho són; però en falten. De fet, ja ho deia Ma Dolores, l’escriptora més jove, al preàmbul de la segona part: “Per suposat, no estaran totes; aquest és el problema de les antologies o reculls, que són imperfectes per naturalesa”. I ella parlava en general; si, a més, se li suma la limitació del nombre de pàgines, necessàriament se’ns queden moltes fora.

    Però a l’epíleg introdueix un nou matís que és a la vegada tota una declaració d’intencions: “Desitjàvem retre homenatge i atorgar igual valor a activitats de les natures més diverses. Però no és redueix només la nostra intenció a esta apreciació, sinó també a parar la mirada en allò que queda per dir i fer, en el camí que queda per recórrer”.

    És a dir, que si hi ha un primer objectiu, inicial i clar, que és retre merescut homenatge a les donasses que al llibret apareixen (i m’atreviria a dir que també hi ha un implícit que seria a les dones en general; a les que resten “anònimes”), trobe que hi ha un segon, una mica més amagat, que és suscitar un debat… generar unes ganes de més… Potser ho deixa més clar amb la frase; “I que llegir els noms ací reflectits ens hagen fet pensar en altres […]” la qual va reiterar el dia de la presentació quan animava a que cadascú trie la seua pròpia pionera. Vull pensar que el llibret d’alguna manera ho pot aconseguir. De fet, el teus comentaris Rosa en són ja una prova. Això, almenys per a mi, ja n’és un èxit, tot i ser una xicoteta victòria.

    És a dir, en conclusió, tornaré a emprar les paraules de la meua neboda ja que no sóc capaç de trobar-ne més adequades o simplement perquè, amb subjectivitat segura, ho confesse, m’han agradat : “[…] l’essència d’un recull és lamentablement la seua limitació, no poder contenir-ho tot; però la seua virtut, per altra banda, són les qüestions que inaugura.”

    Hilari Prats

    PS. Crec que a la presentació ma mare sí que va anomenar que ta mare, la nostra tia Rossita, també estava a Suïssa. De fet, ara (que no en aquell moment) i gràcies a la tia Pepica, tenim unes fotos precioses i gracioses que ben bé ho demostren i on apareixen les tres. Supose que ja les tindreu, però si no és així et regalaré unes còpies. És el mínim, tenint en compte l’inestimable regal que per a nosaltres són sempre els vostres comentaris. Gràcies!

    • Rosa

      No vull que prengau les meues paraules com una falta que haja trobat al llibre, no, no és això. El que he vogut dir és que m’heu tocat la fibra i m’heu embolicat a pensar en «la dona» quatretondina .

      Rafa Benavent va dir a la presentació que li van demanar, per a un article ,que parlara sobre la dona de Quatretonda i que de moment es va quedar «en blanc». A mi m’hagués passat igual però quan vaig sentir a ta mare i a la teua neboda parlar, alguna cosa va fer «clic» al meu cap i vaig començar a pensar sobre el tema.Tant és així que vaig estar tota la nit entretinguda recordant noms de dones pioneres o no, del nostre poble.

      Sé que a ma mare la teniu en gran estima, igual que nosaltres a la teua i a vosaltres. Ella parlava molt de la seua amiga Pepica i l’estimava molt.
      Quant que li hagués agradat llegir este llibre!
      Quan s’enterava de que hi havia publicació de la bq em cridava enseguida per telèfon per vore si li l’aconseguia el més prompte possible.
      Les fotos que nomenes al comentari no les tenim, i si ens les fas arribar t’ho agraïria molt.

      Estem esperant impacients que la tia Pepica torne a escriure sobre el que ella sap del poble, que és memòria viva i ho hem d’aprofitar.

  4. Hilari Prats

    Sí, sí, ho sé Rosa…

    No era tant per tu, sinó perquè és posible que algú tire a faltar alguna persona… i tindrà tota la raó! Perquè és una mica això el que buscava el llibre: fer pensar… estirar i que n’isquen més… exactament el que tu estaves fent Rosa i per això crec que hem d’estar contents: perquè d’això és tractava.

    Com ens haguera agradat que ta mare el llegira… Dissabte que ve se celebrarà el dia del llibre al poble. En saber-ho, de seguida em va vindre al cap ella; les fotos que férem aquell dia…

    Et passaré les de Suïssa…

    Hilari Prats

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics