Seleccionar página

DONES PIONERES DE QUATRETONDA

DONES PIONERES DE QUATRETONDA

«Dones pioneres de Quatretonda», és el títol de la nova publicació de la bq que aquesta vesprada s`ha presentat a la Biblioteca pública municipal l’aforament de la qual estava de gom a gom, la qual cosa demostra l’interés per la temàtica.Un treball d’aproximació a les dones que han marcat protagonisme en el devenir diacrònic i sincrònic de Quatretonda.Les autores, iaia i néta ens han delectat.La verbigràcia de la senyora Pepica, plena de lucidesa, de records i vivències han emplenat un buit molt interessant de la micro-història local.Només per sentir la seua forma de relatar els fets i el testimoni d’uns temps només vius en la memòria i el record paga la pena l’ haver assistit a la presentació d’aquest treball.

Treball encomiable i digne d’ocupar un lloc a les nostres cases.Fruit de l’ esforç i la dedicació en pro de la cultura, el pensament i les arrels dels pobles.Enhorabona!

 943 Visites totals,  4 Visites avuí

Sobre el Autor

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.

2 Comentarios

  1. Rosa

    Un treball encomiable i entranyable.
    No tots poden dir que han fet un treball conjuntament entre iaia i néta.
    Enhorabona!

    Al temps que la tia Pepica anava parlant i presentant-nos a dones pioneres, anava venint-me al cap altres dones que també has sigut emprenedores en molts altres camps.

    Tenim a la tia Rosariet la del coixo o la de les novies, com era coneguda, que encara que no va ser pionera en fer el menjar per a bodes, ja que en el llibre ja se`ns parla de la tia Asunción, sí que ho va ser en montar un negoci al voltant dels convits, i venien de molts pobles dels voltants a que ella els fera el menjar.
    Junt a la tia Rosariet però treballant pel seu compte, tenim a la tia Julia l’Esportinera, que va montar la seua «empresa» d’alquiler d’estris de cuina per fer el menjar, vaixelles, coberteries, gots, tasses, copes, taules, cadire, mantels…Ella amb la seua bicicleta, corria La Ceca, la Meca i tota la Vall d’Andorra per portar endavant el seu negoci. La recorde molt, comptant gots, culleres, forquetes…perquè si no li’ls tornaven tots els havia de cobrar.
    La tia Julia i la tia Maria dels telèfonos (de la qual sí que es parla al llibre) van fer una parella molt avançada al seu temps. si en compte de nàixer a principis de segle haveren nascut en els anys 60 o 70, hui Amancio Ortega estaria per darrere d’elles en la llista d’empresaris amb èxit.
    Esta parella de dones tenen històries per a ser recordades i plasmades per escrit, i deuriem de recollir els «Sussuits» que van viure perque ens eixiria un llibre d’humor del bo.

    Per a la 2ª part del llibre també em venien al cap dones que són enginyeres aeronàutiques, la primera dona registradora de la propietat que ha obtingut plaça per oposició als 26 o 27 anys, i fins i tot tindrem una dona «piloto»

    Enfí, dones del nostre poble…I com molt bé ha dit la tia Pepica, caldria recollir-ho i posar-ho per escrit per a que no caiguen en l’oblit.

  2. Rosa

    I com que és un tema el d’aquest llibre que m’ha tocat «la fibra» i tota la nit estic pegant-li voltes i, posant per davant que sé que el llibre té un màxim de pàgines, que no poden estar totes i tots els «peros» que vulgan posar, continues:

    En el tema de les dones que van eixir del poble a treballar, dones migrants com es diu hui en dia, de menuda, em contaven que la primera dona que va eixir del poble i va anar a Argel, va ser la tia Genoveva la roja; açò caldria investigar-ho perque jo ho sentia a la perruqueria de ma tia, i quan veia a aquesta dona pensava que era una heroïna perque jo no deixaria a ma mare per anar a treballar.
    Altra dona que va eixir a frança i es va portar un marit argelí o marroquí va ser la tia Pepica la caragoleta que com no volia dir-li el nom perque supose que tots sabriem que era «deel moro2 li deia «Ma poulete» (mi gallinita, o algo paregut) i d’ahí va derivar en Mapulet, Mapul, Mapula…
    Icontinuant en el tema dels viatges, en el que nomena en el llibre de les dones que van eixir a Suïsa falta dir que amb estes dos dones també anava Rosa Margarit Gonzalez.

    Altra dona que mereixeria una menció seria la tia Pepica la del coixo, dona a la que tots els menuts teniem monta por perque era la «punxadora» que seria la primera dona amb títol d’infermera del poble.

    Bé, si recorde més, o algú vol participar, anirem deixant-ho per escrit.

    I vaja per davant que sabem que són totes les que estan en el llibre però, no estan totes les que són.

ARA MATEIX

Users: 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics