EXCEL·LENTÍSSIM  REVEREND  EN  ARTURO  ROS  MURGADAS.BISBE DE VALÈNCIA.CARTA OBERTA.

…Així dit en respecte i honor al compliment protocol·lari  corresponent, obligat, en tractar-se, com és el cas, de fer ús públic d’aquestes paraules que li vull adreçar. I que, dit públicament també en honor seu, sempre he prescindit en el tractament personal. No per menyspreu, sinó per proximitat i afecte.

     Heus que ací estic ara, en virtut de la promesa-intenció que li vaig fer, i espere recordarà, d’adreçar-li unes lletres, arran del dia dels confirmants que S.E. va presidir en la parròquia de Benigànim. Procuraré ser breu.

    S. E. ens va honorar en la memòria al poble de Quatretonda, citant-nos emotivament pels anys de seminarista ací viscuts. Detall molt d’agrair. Sincerament. Com també sap de nostra sincera correspondència afectiva, tot i el breu pas en el temps, inoblidable, que ens acompanyà. De sobres és conegut, per tant, i sa Excel. ho sap, que tant a Benigànim com a Quatretonda som valencià parlants; com també ho és tota aquesta comarca central de La Vall d’Abaida a que pertanyem; com també S.E., originàriament, de soca-arrel, vaja!,

Emulant la memòria històrica del naixement de nostra Església, em  rememora  aquella primera  Pentecosta descrita en que es produí el miracle del do de llengües: S.E. ens parlava en una que no era seua ni nostra, i tots l’enteníem. Això si, miracle relatiu, no massa gros, per l’avantatge (un poc trampeta, diria jo) de fer ho en “cristiano”, que per terra, mar i aire fins Almansa, ací, a tots ens alcança. Altra cosa hauria estat si s’ens haguera adreçat en la vulgar llengua vernacla, “indígena”, cada dia més  prop de ser desplaçada, substituïda. Sincerament: crec que li ho va posar un poc fàcil a l’Esperit Sant. Segur que degué sentir-se com jugant a casa. Els valencians mínimament conscienciats al respecte, i per tant gent subversiva, fem nostra, naturalment, la sàvia expressió del Quixot: “Con la Iglesia hemos topado”. No ve d’un dia.

Joan el Baptista i Jesús van ser executats sota el poder de l’Imperi Romà., de forma, en llocs i temps separats. En ment i boca dels seus botxins, calia la mort d’un sol d’ells ans que la de tot un poble. Ara i ací, aquesta Nostra Santa Madrastra  Església Catòlica, Apostòlica…. Castellana  en en València que  NOvalenciana, que pretesament ens evangelitza (colonitza) en llengua aliena, pensa i actua en criteri invers: Cal que mori (lingüisticament) tot un poble ans que la seua culturalment forastera, acomodada, instal·lada Institució. Institució exercint “cara al sol que más calienta”, a l’aixoplug de l’ombra densa, allargada de sí mateix.

    S.E. és una persona intel·ligent. A més, dotat  de carisma, del do de gents, de saber apropar-se, comunicar-se. Malgrat tot, com la majoria quasi absoluta del clergat, en general, per circumstàncies i condicionants sociològics, també ideològics arrossegats, que no són cas de citar ara i ací, però que encara perduren, són un clar exponent, important, del braç executor de nostra desvertebració lingüista: Mai han sigut poble. No importa si a aquest poble encara li resta consciència de ser-ho o no que, tot siga dit, vostés han contribuït notablement a configurar-lo tal qual. No es tracta (o no deuria tractar-se) de cap política ideològica, partidista ni religiosa. Simplement de dignitat, de valors humans i autoestima: O s’integren o ens desintegren.

“Quina lenta agonia la del meu país perdut. Quina lenta agonia la del meu país venut. Quina lenta agonia la del meu país, lingüísticament, històricament cornut i pagador del beure”.

                                                    En Quatretonda, a 08 de Juny de 2022                                      

                                                                                   Rafael Benavent