Seleccionar página

EXCEL·LENTÍSSIM  REVEREND  EN  ARTURO  ROS  MURGADAS.BISBE DE VALÈNCIA.CARTA OBERTA.

EXCEL·LENTÍSSIM  REVEREND  EN  ARTURO  ROS  MURGADAS.BISBE DE VALÈNCIA.CARTA OBERTA.
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

…Així dit en respecte i honor al compliment protocol·lari  corresponent, obligat, en tractar-se, com és el cas, de fer ús públic d’aquestes paraules que li vull adreçar. I que, dit públicament també en honor seu, sempre he prescindit en el tractament personal. No per menyspreu, sinó per proximitat i afecte.

     Heus que ací estic ara, en virtut de la promesa-intenció que li vaig fer, i espere recordarà, d’adreçar-li unes lletres, arran del dia dels confirmants que S.E. va presidir en la parròquia de Benigànim. Procuraré ser breu.

    S. E. ens va honorar en la memòria al poble de Quatretonda, citant-nos emotivament pels anys de seminarista ací viscuts. Detall molt d’agrair. Sincerament. Com també sap de nostra sincera correspondència afectiva, tot i el breu pas en el temps, inoblidable, que ens acompanyà. De sobres és conegut, per tant, i sa Excel. ho sap, que tant a Benigànim com a Quatretonda som valencià parlants; com també ho és tota aquesta comarca central de La Vall d’Abaida a que pertanyem; com també S.E., originàriament, de soca-arrel, vaja!,

Emulant la memòria històrica del naixement de nostra Església, em  rememora  aquella primera  Pentecosta descrita en que es produí el miracle del do de llengües: S.E. ens parlava en una que no era seua ni nostra, i tots l’enteníem. Això si, miracle relatiu, no massa gros, per l’avantatge (un poc trampeta, diria jo) de fer ho en “cristiano”, que per terra, mar i aire fins Almansa, ací, a tots ens alcança. Altra cosa hauria estat si s’ens haguera adreçat en la vulgar llengua vernacla, “indígena”, cada dia més  prop de ser desplaçada, substituïda. Sincerament: crec que li ho va posar un poc fàcil a l’Esperit Sant. Segur que degué sentir-se com jugant a casa. Els valencians mínimament conscienciats al respecte, i per tant gent subversiva, fem nostra, naturalment, la sàvia expressió del Quixot: “Con la Iglesia hemos topado”. No ve d’un dia.

Joan el Baptista i Jesús van ser executats sota el poder de l’Imperi Romà., de forma, en llocs i temps separats. En ment i boca dels seus botxins, calia la mort d’un sol d’ells ans que la de tot un poble. Ara i ací, aquesta Nostra Santa Madrastra  Església Catòlica, Apostòlica…. Castellana  en en València que  NOvalenciana, que pretesament ens evangelitza (colonitza) en llengua aliena, pensa i actua en criteri invers: Cal que mori (lingüisticament) tot un poble ans que la seua culturalment forastera, acomodada, instal·lada Institució. Institució exercint “cara al sol que más calienta”, a l’aixoplug de l’ombra densa, allargada de sí mateix.

    S.E. és una persona intel·ligent. A més, dotat  de carisma, del do de gents, de saber apropar-se, comunicar-se. Malgrat tot, com la majoria quasi absoluta del clergat, en general, per circumstàncies i condicionants sociològics, també ideològics arrossegats, que no són cas de citar ara i ací, però que encara perduren, són un clar exponent, important, del braç executor de nostra desvertebració lingüista: Mai han sigut poble. No importa si a aquest poble encara li resta consciència de ser-ho o no que, tot siga dit, vostés han contribuït notablement a configurar-lo tal qual. No es tracta (o no deuria tractar-se) de cap política ideològica, partidista ni religiosa. Simplement de dignitat, de valors humans i autoestima: O s’integren o ens desintegren.

“Quina lenta agonia la del meu país perdut. Quina lenta agonia la del meu país venut. Quina lenta agonia la del meu país, lingüísticament, històricament cornut i pagador del beure”.

                                                    En Quatretonda, a 08 de Juny de 2022                                      

                                                                                   Rafael Benavent

 367 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Rafael Benavent Benavent

Rafael Benavent Benavent amb el seu estil genuÍ, amb la seua perfecta escriptura i curat discurs i argumentacions ens enriqueix i en fa pensar al voltant dels fets i circumstàncies de la vida.Vinculat des del principi al col·lectiu cultural Dorresment, és un incansable treballador en pro de la cultura.

2 Comentarios

  1. Salva

    Senyor Benavent Benavent, parla vostè i diu allò “del sol que más calienta” , i al meu parer, aquesta “Empresa de servicis” que començà a funcionar uns dos mil anys ja, ha tingut la costum d’intentar viure al recer de l’ombra del que porta la batuta en cada moment…, i pel que es veu forma part de la manera de dur el timó de la Institució des de “ni se sabe” el temps.

    I clar, en aquesta terra nostra no podia ser menys. Açò d’emprar llengua de forasters no és d’ahir, ni de despús-ahir, ni de fa cinquanta anys, ni cent.
    Recorde vostè que la Germana de Foix “la virreina coixa”, després del desastre de les Germanies l’aposentà el seu nét ―l’emperador Carles I― en el Palau Reial de València i començà la dona l’escabetxada dels que li anaven dient els que havien acabat amb la revolta.
    Alhora els “saraus” que es muntaven en la Cort que creà al seu entorn estaven concorreguts entusiàsticament per la Noblesa del Regne i per aquells amb diners que més podrien haver frenat l’enfonsament de l’economia d’aquest territori que a tota paleta anava a la deriva.
    Comprenga vostè que eixa colla d’individus que pul·lulaven pel palau de la virreina desertà prompte de la seua llengua natural per congraciar-se amb l’ama i confrares ―i per si de cas per un error, o per revenja, la corbella s’acostava a seu coll―, començà a emprar la llengua de forasters (com canta Al Tall amb “el tio Canya”). Amb els documents oficials també desaparegué.
    La de la gent del poble quedà arraconada considerant-se des d’ençà com una parla de gent inferior…

    Amic, són cinc-cents anys els que duem. Ma uela Maiteresa la Redonda quan li vaig contar que al col·legi de retors on comencí a anar a València em deien que els companys que venien dels pobles de l’entorn eren uns retardats perquè parlaven en valencià, ella em digué: «tu no faces cas, rei, tenim tot el dret de parlar com parlem, i si no els pareix bé, que no hagueren vingut, mosatros estàvem ací antes».

    Com veu, la lenta agonia, la cornamenta i el ser “pagano”, no és d’ahir.

    Salutacions cordials-

    Responder
  2. Rafael Benavent Benavent

    Sr. Salva : «L’Empresa de servicis» segons vosté, com tot el que administrativament està en mans de les persones , porta la seua empremta de limitacions, covardies, valors, defectes i virtuts. No és tracta de justificar-la. Res nou sota la capa del cel. Ja Pau de Tars, malgrat la seua suposada integritat,els seus esforços i convicció, es lamentava de les seues infidelitats front al que pensava i creia. És un tribut del ser humà. Observable i constatable inclús en la realitat vers tota consecució de nostres millors propòsits. També jo em sent crític front a eixa església Institució, la qual no és objecte de la meua fe. Però que em considerar part integrant d’ella.. Per mi, el Crist en que sí crec, no fundà cap església ni religió . Tanmateix, l’Església es funda i constitueix a sí mateix mitjançant la fe dels que creiem en Ell. Naturalment, com passa en milanta qüestions més, no és cosa de llençar per la finestra continent i contingut tot junts. «Arrieros somos»: Tampoc Jesús va condemnar la prostituta que el poble li presentà pillada in fraganti.
    Respecte a nostra llengua i País, al que com a «Empresa» ens ha traït, no ve d’un dia: No té vergonya ni dignitat. Ni se l’espera a tenir si no se sent obligada per insolació o glaçament circumstancial. Enllaçant al context anterior, resulta que Jesús predicava amb la llengua pròpia, minoritzada, del seu País: en ARAMEU. Com fem nosaltres. Només que traduït i bescanviat als valors que valen i corren per ací fa segles, por «imperativo legal», és «el cristiano», sobradament esmentat. Quin millor «sol o sombra», segons convinga?. Si, «quina lenta agonia….». Perquè la cosa va més enllà, fins endinsar-se en favor de la «sacrosanta unidad i uniformidad patria: «Valencianito que vienes al mundo te guarde Dios: QUALQUIERA de las dos Españas ha de helarte el corazón»

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics