ENS HAN CAPAT…LA CARRETERA
Ens han capat…
— Adreçat a qui corresponga —
…. la carretera. (Dic, “capat”, com a símil aleatori, perquè no trobe altra paraula per a expressar millor el sentit del que vull referir) Sí, “nostra” carretera. La de nostra eixida obligada cap a Xàtiva en la confluència amb la de Benigànim-La Pobla del Duc. Amb una rotonda de “cinc estrelles”: Màxima puntuació.
Pregunte:
No ha estat una actuació faraònica, desproporcionada, front a altres més necessàries, com són cada una del grapat de corbes que tenim, perilloses, via Gandia, fins al Morquí, i de més fàcil solució? Quantes d’elles s’haurien arreglat amb l’import de dita rotonda estel·lar? Tanmateix, ahí continuen, inalterables, mantenint el perill per la manca d’intervenció al pas dels anys i el trànsit creixent. En contrapartida, han optat per privar-nos de la natural prioritat que hi teníem, per més trànsit, d’ara i sempre. Sense afavorir, pràcticament, fonamentalment, l’accés procedent dels altres pobles veïns; amb l’afegit de no haver constituït, en la pràctica ( gràcies), un punt negre, conflictiu, per cap incidència lleu ni greu, que recorde, al llarg dels anys. (Demane ser corregit si m’equivoque).
Davant els fets consumats:
D’ara en avant, per sempre, el tram recte, preferencial que teníem, ens l’han “capat”, obligant-nos a reduir la velocitat, frenant, costera amunt, contra natura; contra el sentit comú que la viabilitat i el major trànsit, reclama. Tanmateix, si tal era l’objectiu, a ningú se li escapa que afegint una franja prèvia, com la ja incorporada, d’uns pocs centímetres d’asfalt reeixit, en ambdues carreteres confluents, estava el problema resolt. Com en tants altres llocs s’està aplicant. Amb uns costos, aleatoris, de “sis quinzets”, front al que només la administració sabrà el que ha costat, a càrrec del contribuent.
Naturalment, un servidor no és cap “autoritat competent” al respecte, ni oficial ni professional: “Doctores tiene la Iglesia” que, segur, “excolmugaran” la meua opinió. Però com simple ciutadà afectat, no puc sostraure’m d’opinar sobre el que considere, al·legòricament dit, ha estat un:
- Matar puces a canonades.
- Gastar més en fregall que val “l’escurà”
- Perdre una peça en cada bugada (actuació).
- Ser pitjor el remei que la malaltia. (1)
- Davant un perill imminent, imprevist, en cerca de la seua curació, un malalt clamava:
“Senyor, que em quede com estava.”
Rafael Benavent
Quatretonda, Setembre de 2022
Rafael Benavent Benavent amb el seu estil genuÍ, amb la seua perfecta escriptura i curat discurs i argumentacions ens enriqueix i en fa pensar al voltant dels fets i circumstàncies de la vida.Vinculat des del principi al col·lectiu cultural Dorresment, és un incansable treballador en pro de la cultura.
La plaga de les redones.S’han convertit en el remei total dels mals del trànsit.Allà on vas hi ha milers de redones on regna el caos més absurd.Quan més gran és la redona, mes caos i més perill.Les rodones són la vareta màgica dels dissenyadors urbanístics.A mi, la que més m’agrada és la que hi ha a l’entrada de LLutxent.Fins i tot té nom propi.