TARDOR QUE TARDES
Tardor que tardes l’estiu no et deixa… la magrana es queixa les bellotes ploren la castanya resa. La font sense aigua el riu sense vida tristesa daurada del salze a l’ombria. Olorar a terra eixa terra humida. Recordar fragàncies de quan plovia. La tardor es mor sense haver-la vist. El bolet és trist. Cops d’escopetes plom i més plom sent el caminant al passar pel pont. – Rogatives? -Això no s’estila! pepe romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Molt bon «POEMA DEL TEMPS», qualificaria jo. Et fa sentir-te gratament amarat a través de cada vers; els ulls tancats per assaborir-lo millor, imaginant oir que te’l lligen. Molt bo, sí senyor!