MENTRE EL COS M’AGUANTE!
MENTRE EL COS M'AGUANTE!
Començà la Tardor al calendari,
ens avisava que prompte costarà més
eixir de casa a “pegar una volteta”.
****
Durant els passejos que encara es poden fer
―perquè l’oratge ho permet―
vaig oint música i rememorant
aquells moments que jo intentava
―sense gens de virtuosisme―
fer sonar un fliscorno.
****
Preludis de sarsueles;
L’entrà de la murta;
València;
Camino de rosas;
Puenteareas;
Amparito Roca;
Los voluntarios;
i un fum de marxes més
―que recorde haver “tocat”
quan jo era un adolescent―
em fan caminar a un ritme mogudet.
****
M’ompli l’esperit de benestar
com no n’hi ha cosa al món,
i mirant amunt, al cel, m’adone...,
de què tot és especial.
****
Són moments únics en els que sent
―al més dins de mi―,
agraïment per haver vingut al món.
****
Aquesta obra colossal de l’Univers tot
no pot ser fruit
d’una casualitat eixida del “no res”.
La ment d’un ésser mortal necessita,
li demana el subconscient…,
un autor.
****
No és la MÚSICA
―amb majúscules―
la mostra evident d’un treball...,
divinal?
****
Oint i rememorant “la música”
―que recorde haver “tocat”
quan jo era un adolescent―
seguiré caminant
a un ritme mogudet...,
mentre el cos m’aguante!
Salva
Octubre, 2022
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
