«BELLA» NO VOL ESTAR A SOLES
A Bella no li agrada quedar-se ni estar a soles. Li encanta la nostra companyia. I a nosaltres la d’ella. Quan la cridem acudeix quan vol, per això encara no ens fiem de deixar-la solta quan eixim fora de casa. Continua bordant (lladrant) a totlomón ; no hi ha forma i això que va anar al co·le de cagons i tot. Li lladra fins a les mosques…què hem de fer!…és la seua forma de parlar i expressar els seus sentiments. Malgrat tot, ens té embruixats. Les seues malifetes li les perdonem totes i pense que ella també ens perdonarà les nostres. No li agrada el pinso, eixe menjar pre-fabricat a boletes, i prefereix un bon plat de paella, unes patetes de pollastre o una llonganissa…el pinso se´l menja forçada, no el vol. Tantmateix es perd per les llepolies de gossos…amb una llepolia podem fer miracles amb ella. És molt pilla : quan vol alguna cosa, deixa el seu cap caure sobre la nostra cama i ens mira amb uns ulls tan dolços…que no li podem negar allò que demana.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
