PROHIBIT

Ja no podré entrar al parc d’Enric Valor amb la meua Bella i seure en un banc a descansar de la caminada i observar,pensar,meditar i veure passar la vida. Bella és la meua gosseta, la meua companya d’aventures i pensaments. Ens hem quedat una mica perplexos, Al pas que anem, ens marcaran una ratlla per on caldrà anar, quina aigua hem de beure i a quina hora ens hem de gitar. No comprenc quin mal podem fer si entrem al parc : si caga li ho arreplegue, si pisa, li tire aigua amb lleixiu…la porte lligada com mana l’ordenança i complim amb tots els requisits : està vacunada, té el seu passaport al dia, té posat el xip…pobreta meua!

No dubte que hi hauran raons i arguments per a prohibir l’entrada de les mascotes a un parc que quasi sempre està solitari. De tota manera crida l’atenció aquesta mesura prohibitiva en un poble xicotet, tranquil i lliure. El cas és que tota prohibició va en contra de la llibertat…és clar que aquesta no pot ser total. En fí, entraríem en paràmetres filosòfics complicats.