TUTELATS,DIRIGITS,VIGILATS…I ENGANYATS !
Tanta tutela, tanta tu tia,tanta norma,tant de protector que en realitat són una seria amenaça contra les persones. Jo no vull als responsables per a que em mutilen la llibertat, per a que pensen per mi, per a que facin per mi…més al contrari, els vull per a que em faciliten la vida i no me la compliquen.
Incapaços de desarticular estructures medievals perjudicials les quals arruïnen el fons i la forma, el futur i l’esperança de les persones. Incapaços d’ acabar amb les guerres, la fam i les misèries, Incapaços d’arreglar les llistes d’espera de la sanitat pública. Tantmateix són capaços de treure i promulgar lleis absurdes i perjudicials. Mancances com la salut bucal, visual i altres, no arriben a estar cobertes mai. Milions d’euros es malafien diariament en xuminaes innecessàries i supèrflues, en pseudo_cultureta, en pseudo-literatura, en xarlatans i saltinbanquis.
I tot per a que a la fi els trens no entren pels túnels. Ja no es pot tindre un pardalet en casa. Que per a tindre un gos hages de passar per Haward i obtenir el permís de l’incompetent de torn. Prompte ja no es podrà circular amb cotxe de pobre. Només amb cotxes moderns per a rics, la construcció de cadascun d’ells genera més contaminació que 100 cotxes de gasolina junts al llarg de les seues vides útils. He llegit que per a construir una bateria per a un cotxe elèctric s´han de remoure moltes tones de terra per a obtenir els components necessaris. Es celebra una reunió de capitostes per arreglar el canvi climàtic i tots van en uns avions que contaminen el que no està en els escrits. Pensaran que ens xuplem els dits ?
Fer un escenari de món on no estiga present l’esforç,, el treball i el sentit comú, és una errada monumental i erràtica i perjudicial que pagarem molt car. De fet, ja estem pagant-ho. Les noves generacions van acostumant-se a lo fàcil. Als drets i no als deures. «A un mundo bonito de placeres i facilidades donde todo es por derecho, gratuito». Escenari perfecte per a crear una massa borreguil al costat d’una selecta i minonitària èlit d’espabilats-dirigents del cotarro.
I així ens va. Ara venen eleccions. A votar. Per a que tot continue igual. Canvien ells, Poden canviar ells. I nosaltres…
Entraran les ulleres graduades a la sanitat pública?
I la salut bucal completa?
Quan demanem torn a la consulta del metge…la tindrem a l’endemà ?
Quant de temps haurem d’esperar per a una intervenció quirúrgica…una setmana?
Quan trigarem per a que un especialista ens atenga…tres dies com a molt?
Podré estudiar la carrera que jo vullga ?
Podré reclamar i que em contesten en dos o tres dies?
Quan les portes giratòries deixaran de funcionar ? Cada vegada les greixen més i més i van més ràpides, a velocitat supersònica !
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Sr. director de QD:
Té mes raó que un sant amb el que diu. Enhorabona pel seu atreviment. Com sol passar, a vegades, les paraules resten pobres a l’hora d’expressar tot alló que sentim. » Tutelats, dirigits, vigilats … i enganyats», és un titular amb un contingut, i sobretot una interpel·lació oberta que ens convida a qüestionar-nos, tots, sobre els assentiments fonamentals en que anem configurant-nos personalment i social. Temes, com altres més, d’interés, que ben bé mereixerien ser motiu de debat col·loquial popular.