TEMPS DE NOVENA. «QUATRETONDA DEL CRIST DE LA FE». (DISTOPIA A DESTEMPS)

Temps de Novena
‘QUATRETONDA DEL CRIST DE LA FE’
(Distopia a destemps)


Que no? Més d’una vegada que ho hem pensat, i la pensada té el seu motiu, no creguen. I tot ve a tomb perquè davant la possibilitat d’exercir un dia l’alcaldia de Quatretonda, de manera distòpica que diuen ara, aquesta ens duraria menys que una llepolia a la porta d’un col.legi.

Ben eixeringat que eixiríem de “Calavila” quan de primeres, i atenent aquella màxima que resa allò de “Donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és…”, bescanviàrem del nomenclàtor urbà el nom de “carrer del Sm. Crist de la Fe” pel de “carrer Nou”.

I açò de cap manera significa anar en contra del santoral en la toponímia urbana, que de manera apropiada la trobem ben representada en carrers com els de sant Josep, sant Miquel, la M. de Déu del Carme, sant Joan, plaça dels sants Joans, sant Domingo, sant Antoni, santets de la Pedra o sant Pere.


Una iniciativa aquesta, la d’oficialitzar l’ús del nom popular de carrer Nou, que tampoc hauria d’interpretar-se contrària a les creences o sentiments religiosos dels veïns en general i dels nostres majors en particular, ben observants de la devoció al Crist, perquè mai no estaríem en contra de dedicar-li un carrer ni qualsevol altre espai, o de qualsevol altre títol honorari. Estem en contra de menystindre o de desconsiderar allò que és cultura popular, representada ací en la denominació ben assolida de ‘carrer Nou’.

Considerem una oportunitat perduda que no se li atorgara al carrer l’adjectiu “Nou” quan en els primers temps de la normalització democràtica el nomenclàtor urbà s’adequà de manera general a la cultura, llengua i tradició, i tot i que no sabem els motius perquè en va quedar fora d’aquell redreçament cultural, ens els podem imaginar. No va ser tampoc aquest l’únic cas, no debades d’altres dos noms com siguen ‘la plaça del Campanar’ o ‘la placeta d’en Caus’, al nostre entendre tampoc se’n feren càrrec.

I contràriament al que es puga pensar no és cap ximpleria o cosa menor això de què parlem, perquè no debades el nom de carrer Nou és patrimoni històric, fruit de la creació popular i espontània de la seua comunitat, un rostoll viu del seu passat, de la seua cultura, és a dir, i en paraules majúscules, CULTURA FETA PEL POBLE, o pels ciutadans que diuen ara, cultura feta de baix cap amunt, feta pels administrats cap a l’Administració. No respectar açò és no respectar-nos nosaltres mateix, encara més, i seguint les conegudes “Ensenyances” plasmades en ‘Allò que feu a un pobre a mi…’, tampoc diria que és una actitud cristiana.

Noms populars que de manera general trobem en la part més antiga del plànol urbà, en el viari d’èpoques històriques en què no n’hi havia l’obligació de retolar els noms dels carrers, ni de posar número de policia a les cases o a les illes urbanes. Cosa diferent fora parlar d’èpoques més recents en què les noves vies i espais s’han de retolar per l’administració, és a dir, de dalt cap avall, atenent i considerant la tradició, la cultura i la llengua, cosa que no sempre s’ha fet en tots els períodes.


A les postres, davant de la possibilitat més que real d’eixir a garrotades de l’Ajuntament pel fet d’eliminar el nom de ‘carrer del Crist de la Fe’, i davant d’altres factors com la culturalització d’aquest nom cristològic entre el veïnat després de dècades d’existència oficial, davant dels entrebancs burocràtics que suposa per al veïnat de carrer el canvi de nom, i sobretot davant de la significativa actuació local de subretolar amb els noms antics, històrics o populars els nostres carrers, entre els quals, i ni que siga d’aquesta manera oficiosa hi figura el de ‘carrer Nou’, tiraríem pel carrer del mig (en sentit figurat), i ens en desdiríem de la proposta inicial tot reconfigurant-la en:
“Retolar oficialment el carrer que ara es diu “del Crist de la Fe”, amb el nom de “carrer Nou o del Crist de la Fe” (l’orde utilitzat és cronològic, però també podria ser a l’inrevés, si molt convé). Un doble nom, que com és lògic pensar, no implica l’obligació d’usar-los conjuntament; ambdós, bé junts o bé per separat, són vàlids.

I si aquesta iniciativa encara fora vista com un greuge o ofensa al patró del poble, que no és el cas ni la intenció, i com solen dir a ‘les cartes’, no només igualaríem l’aposta sinó que més aïnes la superaríem, retolant el nom del poble, Quatretonda, però acompanyat del complement “del Crist de la Fe”. Honoríficament, és clar!

En conclusió una distopia més bé desgavellada diríem, encara que tampoc en tots els seus apartats. Almenys això voldríem pensar.


rbenavent

6 Comentarios

  1. Vicky Alberola

    Rafael, no me atrevo a escribir en valenciano porque metería » moltes espardenyás». Mi padre era de Quatretonda y nos inculcó el amor al pueblo y la devoción por el Cristo de la fé, del que casi nos sabemos los gozos de memoria, hemos estado temporadas allí con la familia y siempre he oido que llamaban a esa calle, donde mi padre tuvo casa, de las dos maneras, y sí era la carretera que mi padre hizo cambiar y se hizo la que actualmente está en uso. Por eso y por más gestos fue nombrado hijo predilecto, luego se le dedicó una calle, donde llegué a hacerme una foto debajo del rótulo, que luego ya no he encontrado cuando he ido. Saludos desde Valencia

  2. Pepe

    Quina parauleta, senyor Benavent: «DISTOPIA». M’ha fet aprofondir en la filosofía. I en la meua ignorància: Li confesse que no la coneixia. Diccionari dixit : » DISTOPIA : femení FILOSOFIA Concepció imaginària d’una societat organitzada d’una manera opressiva o totalitària, per oposició a la utopia.» No res et dic! L’assumpte té càrrega de conceptes i situacions. Baixant a terra, a la que cada día xafem i passegem no sense perills de ser increpat, li diré que jo sempre he sentit,quan l’anomenen, carrer Nou. O quasi sempre. De tota manera, la proposició salomònica que deduïsc proposa, em sembla molt bé. Salutacions i moltes gràcies per donar senyals de vida.

  3. Rafael Benavent

    Sí Vicky conec, o millor dit he sentit parlar de ton pare, de D. Jesús l’Ingeniero, que “feia coses pel poble”, fer pel poble o fer bon poble deien quan una persona pel càrrec, ocupació o rang que tenia no li pesava tirar una mà en l’àmbit individual o col.lectiu. L’antiga carretera o, la Carretera, discorria per la part ampla del carrer dels Santets que de no ser per aquella carretera manament haguera tingut la mateixa amplada del carrer de la Poassa, tot seguit pel que després serien els carrerd de Pelayo, rei en Jaume, i per la part ampla del Crist de la Fe. De manera que “la Carretera no s’ha dit mai a tot el carrer Nou, però Nou sí que s’ha dit, i es diu, a tot el carrer del Crist de la Fe. Tal vegada, i des de l’observatori que dona la distància, haguera estat una bona decisió de futur haver-li posat el nom de Crist de la Fe a eixa part nova –que tampoc era mal homenatge a Crist, pense, en el moment que s’obri a la carretera. Avui fora del tot impossible aquesta divisió. A escala popular, i mirant cap arrere el nom del carrer de què ara parlem era Nou, majoritàriament, lògicament l’oficial era del Crist, i la gent, en general, a allò que és oficial li atorguem la categoria de correcte, i això mateix passa també, entre altres coses més, amb les llengües, entre el castellà, per exemple, i aquelles altres que encara que ho siguen també d’oficials, molts no les acaben de vore com a tal, amb tots els seus drets. I tindre por de no fer bo el valencià o, altra llengua, d’usar un parlar en què no s’hi trobem tan segurs, que t’he de dir jo quan després de fer tot un batxiller en francés, set anys aleshores, en una campanya que férem de verema a la Gàl.lia, mentre que el cap de colla que no hauria vist ni en pintura el francés xarrucava amb els gals pels colzes, en algun patois supose, però parlava. Qui subscriu, no va badar boca. Això sí, vaig aprendre dues paraules “pute” i “macarel”, que no vull traduir.

    I ja veu senyor director, la vida és moda, i la moda etiquetes, i jo que sempre m’havia pensat que la moda era la roba, me’n vaig adonar que la moda és en tot, i que a les postres no és altra cosa que canviar, és a dir anar de Nou, fer de nou, dir paraules noves, que per ser noves capten l’atenció, de manera un dia trobes que la distopia es troba per tot, així que ja em tens a mi tractant de seguir la moda, que tampoc considerada en sentit pejoratiu. Ara, que la meua entrada combregue de manera lleial, amb el concepte això ja són altres calces, d’on l’adjectiu desgavellat. I sí, podem reputar-la de salomònica, la proposta, també de cristiana, encara que això supose que ja va inclòs en l’adjectiu precedent. I sí, com ja sabrà, els principis són això, però els finals, la finalitat, és a dir el viàtic (en el sentit més material del terme, la pela), és el que mana i allà que anem, això no obstant, llegir, i si pot ser tindre les portes obertes de la revista degana, tot un plaer.

  4. Pepe

    No em queda clar on estava el carrer de D. Jesús Alberola i per què ha desaparegut del nomenclator urbà. La meua ignorància és gran del tema que ens ocupa. Al no ser d’aquí, desconec. Perdoneu-me.

  5. Rafael Benavent Benavent

    El nom de D. Jesús Alberola retolava un dels carrers dels pisos, bé fora el teu o el paral.lel i actual de Llutxent. Jo diria que era este, però tampoc n’estic segur. A la façana sud, de carrer no n’hi havia aleshores, només l’accés a un portal. I el perquè no te’l sabria dir, no crec que fora cap cosa personal, més aïnes ho relacionaria amb les transformacions que comporten els canvis significatius o bruscos (no en sentit literal) de règim, que conviden a nous models d’interpretació de la societat, en aquest cas, i pel que fa als canvis de noms de carrers amb la Democràcia, considere que foren necessaris quant a la recuperació dels noms populars que n’hi haguera, incloent-hi el del Crist de la Fe, sants Joans i Codonyer, clar, fora d’açò tot és discutible per a mi, excepte la llengua utilitzada, si de cas.

  6. Pepe

    Moltes gràcies. Com sempre una enciclopèdia.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 7 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES