EL CANT DE BELLA
Bella assisteix a classes de cant. Ella s’ho pren molt seriosament i amb molta atenció escolta les ensenyances de la seua professora, i així van sorgint els primers lladrucs melòdics : curts però intensos.
El seu missatge fet cant trasllada innocència pura, tendresa inigualable neta i transparent. I nosaltres ens quedem bocabadats i quasi en «trance» al comprobar les qualitats innates de la nostra Bella la qual vol també escampar el seu discurs per tal de contribuir i sumar per aconseguir un món millor.
Bella sense parlar, parla. Sense demanar, demana. Bella estima i vol ser estimada. Bella respeta i vol ser respetada. I quan canta, vol ser escoltada. Està feta una artista de primera.
A Bella li encanta, a més de cantar, jugar amb els seus amics d’infantesa : amb Duc, amb Lola, amb Leo…i disfruta amb ells corrent en els pocs espais lliures que van quedant al poble.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Dons si venen mal dades un plateret i la guitarreta, i sempre tindràs un plat de calent!