TEMPS D’ELECCIONS

Les eleccions truquin a la porta. I sentirem moltes coses al llarg de la lluita electoral. En aquest poble, poc debat. Algun que altre pamflet el qual te’l pots trobar per sorpresa un dia quasevol a la teua bústia…algunes línies al les xàrcies que diuen «socials» i poc més. La gent en general no té ganes de debatre, de preguntar, d’exposar les seues idees…no se si serà per por, per cansament o per avorrició.

Les persones que més se la juguen són aquells que aspiren a governar-nos, és obvi. Amb el poder obtingut, dependrà en major o menor mesura el seu queviure, el seu prestigi i el seu futur i també podrà ser un trampolí per a escalar en la carrera política. Naturalment que amb el poder podràn fer realitat part de les seues promeses que feren als electors en el seu dia, encara que poc després de les eleccions molts d’ells comencen a patir una espècie d’amnèsia.

Les eleccions són molt importants, Per això els electors caldria conscienciar-nos i creure de veritat que el nostre vot és l’ùnic tresor vertader. I que la decisió de a quí donar-lo és tan important que paga la pena pensar molt bé a qui vas a donar el teu tresor.

Els electors poden enganyar-se a l’hora de donar el seu vot? -Evidentment que sí. La Història ens ho ha demostrat fefaenment. I els elegits? Poden deixar de complir les seues promeses electorals? -També! El que passa és que estem molt mal acostumats i educats en qüestios polítiques. No és suficient en dir que si els polítics no complixen amb el que han promés, els electors s’encarregaran en les próximes eleccions en deixar-los al lloc que els conrrespon : tots sabem que així no és ni passa. Quan un polític promet fer una cosa i per exemple després fa la contrària…caldria que foren els tribunals aquells que ficaren mans en l’assumpte.

Els ciutadans no estem acostumats en participar en les actuacions del cada dia. Moltes vegades, només participem a l’hora de votar i ens agarrem «vacances» durant quatre anys fins a les següents. La cosa no és fàcil ni senzilla. Ja ho sabem. Els ciutadans estem a vegades com «hivernant». Caldria més activitat ciutadana. Més vida. Menys passivitat meninfotista. Però per a revitalitzar la vida democràtica el camí serà encara llarg, difícil i tortuós.