ENSURT,ESGLAI I ESGARRIFANÇA

Com cada dia,«Belita» i jo sortírem de casa a trenc d’alba a complir amb el ritual quotidià de fer «la ruta del colisterol». Als pocs minuts d’haver començat, i de cop i sobte, es va gitar al mig de carrer i va tancar els ulls. No hi havia forma de despertar-la i de retornar-la. Allí, tota estesa i jo de genolls davant d’ella, al seu costaet, sense saber que fer: un núvol negre i trist va entelar els meus ulls…vaig agafar a «Belita» com abraçant-la i vam tornar a transitar a l’inversa el curt camí de retorn. Algun que altre petonet suau li vaig donar, i ella, continuava sense donar cap senyal d’ esperança.

Ja a les portes de casa, començà reviscolar i el calfred que jo sentia, també. Poc a poc tornà, però l’ensurt no desaparegué : prompte començà a unflar-se-li al voltant dels ulls i la mateixa cara… i amb la velocitat que poguerem la portàrem a la clínica veterinària. Ens digueren que el més segur seria una reacció al·lèrgica i no li va donar importància a l’ assumpte. Li posàrem una «punxà» d’antihistanímic i…fins ara. Ai «Belita» quan que ens fas patir !