PLOVIA,I COM PLOVIA!
PLOVIA, I COM PLOVIA!
Plovia,
i com plovia!
La uela Maiteresa contava
que mai de la vida
d’aigua caient amb aquella força
tanta n’havia vist.
****
Dempeus a la porta del corral
veiem les gotes d’aigua fent bombolles,
colpejant amb fúria,
sobre la gran bassa
que havia anat formant-se
des que l’avisador primer llamp,
―seguit d’un tro ensordidor―
ens havia despertat
apuntant l’alba.
****
Agarrat de la mà em duia ma uela,
jo amb força l’oprimia
no fora cas que aquells fenòmens,
―desbocats i aterridors―
vingueren a segrestar-me i traure’m
del meu Paradís Terrenal
on l’infant que jo era
tan a gust i innocent vivia.
****
És bonic veure com plou,
com l’aigua
―mare nutrient―
ens aporta eixe “manà”
igual com al poble jueu,
cada dia allà al desert,
repartia Jahvé l’aliment
perquè els fugitius seguiren vius
durant la travessia de quaranta anys
buscant la Terra Promesa.
****
Multitud d’històries s’han quedat
gravades dins de mi!
****
Són històries contades per ma uela
mentre miràvem com l’aigua queia des del cel
fent herbes al barranc;
asseguts a la porta del carrer a l’estiu,
o
calfant-nos els dos a la voreta del foc
durant les llargues nits de l’hivern.
****
Moments que en recordar-los
m’ajuda a caminar amb fermesa i seré
pel camí que el Destí em té marcat
des d’aquell 23 de març...
Importa l’any?
Deixem-ho estar!
****
Oint com repica l’aigua sobre la teulada de casa
a San Isidro Llaurador,
―advocat de les bones collites
i regulador de pluges―
li demane que continue plovent
però...
Amb trellat!
Salva
Juny, 2023
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Santa Bàrbara!
Ens ha agradat, i ens ha fet rememorar aquells cicles d’aigua d’octubre dels quals la gent major en deia temporals, dies i dies, supose que no serien tants, que el record allargassa les coses, amb l’oratge tancat que anunciava un temps Katiusques i de paraigües, potser amb l’eix de fusta entumit de tanta humitat, de rierols i basses al carrer, temps d’arregussar el galliner o la pallissa per als homes de casa. Impossible no rememorar aquell espai tan a prop del carrer dels Santets, però, hem hagut de despertar, sobtadament, queel san Isidro ens ha foragitat, ell no en té cap culpa, ja ho sabem, però és que els Santets eren els nostres, i açò ja no té gens d’importància avui però, ens han robat tantes coses!
Tot plegat, ja ho sabeu, la qüestió és (com fem natros ara), aprofitar l’ocasió per a parlar de «lo nostre», del nostre llibre, o de qualsevol cosa, ni que siga anecdòtica.
Senyor director de QD:
Llo que a mí m’ensenyaren els jesuïtes que aquesta Santa d’aigua caient del cel res de res. Si de cas dels raigs, la mort sens confessió . Explosions, el foco, tronades,. Artillería…. I poc més. D’aigua que plou del cel res de res.
I a més el Senyor Gugle ho corrobora
Sant Noé !
Jo volia fer el prec als “Abdon i Senent sagrados” ―Santets de la Pedra tan nostres―, si bé per si de cas l’Isidro Llaurador s’enutjava, posat que feia uns pocs dies que havia sigut el seu sant―, vaig canviar la destinació de la súplica al patró madrileny.
Igual, amic Rafael, com els de la Pedra eren quasi com uns més de la meua família perquè jo veia que ma uela sempre s’aclamava a ells en oir un tro qualsevol, va ser un abús de confiança per la meua part.
Tot i que per ací prop de les Castelles aquests dies ha eixit el sol.
Salutacions cordials.
Jo volia fer el prec als “Abdon i Senent sagrados” ―Santets de la Pedra tan nostres―, si bé per si de cas l’Isidro Llaurador s’enutjava, posat que feia uns pocs dies que havia sigut el seu sant―, vaig canviar la destinació de la súplica al patró madrileny.
Igual, amic Rafael, com els de la Pedra eren quasi com uns més de la meua família perquè jo veia que ma uela sempre s’aclamava a ells en oir un tro qualsevol, va ser un abús de confiança per la meua part.
Tot i que per ací prop de les Castelles aquests dies ha eixit el sol.