HIPOTÈTICS, ANÒNIMS…, AMICS.

HIPOTÈTICS, ANÒNIMS…, AMICS.
DEL PP, DEL PSOE, DE…
- Sentiment d’un desencís contingut -


Vosaltres…, tu,
no sents la pena,
almenys la que sent jo,
com jo la sent 
on la sent jo,
ni per què, jo, la sent.
I el dolor… 
Pel mal que ens han fet
a aquest País.
El teu, el meu…,
esdevingut d’ells.
A tu, a mi.
A tots dos
i a tants altres més
que ni ells mateixos
no saben,
com tu tampoc saps,
amic meu,
ni puc jo abastar,
tan subtil, 
tan pervers 
com és,
el mal que ens han fet…
els "NOSTRES SENYORS”.
Els d’ahir.
Els d'avui.
Els de sempre
i de tots ses colors!
- Fins quan més? -

Quina pena…,
quin dolor el que sent,
per quan encara els lloes
i els sents amics teus,
enfrontats,
dividits com ens tenen
pels seus interessos
en contra nostra,
“patriotes d’ells”.
Aquests amics vostres,
aquests teus amics,
no són amics meus!

Quina pena…,
quin dolor més sagnant!
El d’aquest Poble.
El d’amics avortats.
Els dels que deixen de ser-ho
per causes alienes
plegats a ses lleis,
transferida s'ànima
a l’ànima d’ells,
alienats als injustos
interessos seus.
Que no ho veus?!
Aquests amics vostres,
aquests teus amics,
no són amics meus!

Però la història continua...
Gràcies!
Passaran!
I remuntarem els seus temps!

Rafael
Juliol de 2014
- Publicat en 2015 -