ELS REIS MAGS DE L’ORIENT I MA «UELO» EL TIO ALBEROLA
ELS REIS MAGS DE L’ORIENT
i ma “uelo"
el tio ALBEROLA
Ha passat el dia de Reis.
No han sigut els reis que esperava.
Tot serà que el fred que fa
i que de ploure res de res,
els Mags d’Orient s’obliden
―o no poden―
llegir tantes cartes
que durant els Nadals
n’hauran rebut allà lluny on estan.
***
Baltasar era el meu rei.
A ell sempre m’he dirigit,
més...,
un any el vaig canviar.
***
Com quan era xiquet li demaní
una bicicleta amb dos rodes,
―que fora almenys del color roig―
i en despertar en vaig vore
una amb tres rodes,
de fusta pintada de blau,
i a més
el pedals ficats davall i apegats
a la roda del “manillar”,
a mon pare li vaig dir
que això dels reis
no té cap de trellat;
que ja mai més de la vida
tornaria a enviar-los cartes
perquè a mi no em feien
gens de cas.
***
Encara com el tio Enrique Alberola,
ma uelo,
com li ho vaig contar punt per ratlla,
al gener següent a València vinguérem,
i a casa Palanca
―casa popular de bicicletes
que estava darrere la basílica
de la Verge dels Desemparats―
ens anàrem directes
mon pare, ma uelo i jo.
***
Allí l’home tot dispost
i autoritari com ell era,
a l’empleat li digué:
«busque la millor bicicleta “cadete”,
de dos rodes,
que la vullc per al meu nét
i que siga del color roig»!
***
Regal com aquell
no ne rebut ja mai més.
És que com el tio Alberola,
ma uelo,
no n’haurà mai ningú més.
***
Ara que ja soc major,
que el cabell el tinc blanc,
al rei Baltasar li he escrit
demanant-li que em disculpe
perquè tot fou una “rabieta”
d’un monyicot prou cabut
que el trellat que podia tindre
encara n’era poquet a eixa edat.
***
Tot i que com jo sempre
als Reis Mags de l’Orient
escrivint cartes continue encara,
sé segur que el que demane sempre
―un bon grapat són impossibles,
ho sé!―
amb sa bona voluntat que els Reis tenen
complirien puntuals la demanda,
però això de repartir “TRELLAT” pel món
pel que veig...,
no està en les seues mans.
***
Si bé, també sé,
que uelos com aquell meu
―el tio Alberola―
continuen havent-ne molts al món.
***
Senyor, Senyor,
humilment et demane:
que duren, que duren uelos
com aquell meu!
Salva
7 de gener de 2024
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
