«LA CAGÀ»

Tots l’hem cagada alguna vegada en la nostra vida. No ho havia sentit jo mai lo de la cagada del manso. A més a més que tinga premi on amolle la «pastenaga». A més a més, que s’organitze un espectacle al voltant de «LA GRAN CAGADA». Tots esperant la vinguda i la posterior caiguda: Un trajecte, una cascada fecal. El públic expectant, en tensió…mentre l’animal no s’adona del protagonisme assumit de repartir la sort justament al lloc numerat. I ja no et dic res si el manso va de diarrera i escampa el producte fecal entre dues o més parcel·les: s’ho tindrien que repartit a parts proporcionals segons dictaminara el jurat.

I si l’animalet no en té de ganes de cagar perque ha passat mala nit, perque está estrenyit, perquè no ha menjat…l’espera cagatòria pot allargar-se més del compte i la cagà seria una mica problemàtica. La merda, protagonista, seria o és una bona crítica social vera i crua solidaritzant-se amb allò que tantíssimes vegades hem dit i sentit: que tot és una merda, que tot està fent-se merda. El surrealisme és tan real tantes vegades, que res ens sorprén ja. Visca la festa i a la merda tot !