ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?

ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?

4 Comentarios

  1. Rafael benavent

    Dit «en cristiano» (en moneda de curs «legal»), «juntos però no revueltos», sinó absorbits, succionats. A mercé del peix gros (Espanya). «Por justo derecho de conquista» (armada) o «por imperativo (i)legal» aplicat. Els valencians, històricament ( i d’això vostè en sap un rato) vençuts, tenim la sàvia dita popular: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança», que, al pas del temps (més de tres segles), no perd vigència, però si la força reactiva que el contingut ens deuria motivar vers una consciència com a poble, com a nació, diferenciats, resolts a alliberar-nos-en. Ni millors ni pitjors, però si caps de ratolí ans que cua de lleó. A quants de nostres joves actuals els significa res, vivament, i se senten interpel·lats, en ment, políticament, en sentit de rebel·lia, d’enfrontada pertanyença? Dit tant a les dretes com a les esquerres espanyoles o espanyolistes, a casa nostra: No és qüestió d’estar contra ningú sinó simplement en favor nostre, de nostres interessos, dignitat i autoestima, ha temps segrestada, alienats; sotmesos vers l’homologació als valors del «espíritu que impera» de nostre conqueridor .
    Em referència al cas d’Alemanya que vosté cita, tan aplicable a nosaltres: D’on ve, o QUI va enverinar, en intenció, nostra pertanyença als Països Catalans» (o de parla catalana), tan arrelada de bones relacions, d’afinitats ètniques, culturals, econòmics?, aquell «antes moros que catalans»? Està que bull, «acabaet»de traure del forn, encara. A més d’odi desacomplexat i desvergonyiment, burrera i insult a totes bandes: als moros, als catalans i a la pròpia dignitat i autoestima. Faena tenim els valencians a triar per qui ens deixem desgovernar dins del túnel unidireccional al regne d’Espanya. Per descontaminar-nos-en d’ella, dels seus dominis contrets madrastrament contra nosaltres.

  2. rafael benavent

    PS.
    Per oblit : Afegir que nostre cas dista kilòmetres allunyats del de la reunificació a d’alemanya. No tenim la mateixa llengua, ni cultura, ni afinitats ètniques, ni històriques. Ells, un únic i mateix cos, van ser dividits a la força. Nosaltres, sense la mateixa llengua, ni cultura, ni afinitats ètniques, ni història, ens han succionat, obligats a pertànyer’ls-hi. NO SOM Espanya, sinó DE la seua Espanya. Amb la paradoxal concepció de que ella ho sap millor que nosaltres.

  3. Pepe

    El que a mi em descoratja són els exemples d’estats-nacions menudes o micro que tenim a Europa: Gibraltar,Andorra, Mónaco,Luxembourg,Suïssa i algun altre…els quals no són precisament nius d’ oronetes i caderneres cantores (els pardals que niuen són d’altres espècies) …tots tenen en comú el que tots sabem, i no són virtuts.

  4. rb

    És clar que entenc el que diu Sr. Benavent (rafael), i que puc compartir, que com llegia o sentia estos dies d’un home molt assenyat no és que formem part, vullgues no vullgues -que això és una altra cosa- de la nació barra estat dit Espanya, sinó que este conjunt de “nacions” que el conformen s’han assimilat –resumint-ho molt- a la manera de ser d’una de les seues parts, i que majorment identifiquem amb Castella.

    D’altre cantó les meues paraules només pretenien parlar/comentar el concepte de nació, de manera que podem dir que ho som, som una nació, la qual cosa no significa que u no puga sentir-se també part de la nació espanyola, com al contrari també, que u desitge o pretenga que la seua nació (la de naixement o adopció) políticament es constituïsca en esta independent. De manera que si davant de l’enunciat “els valencians som una nació”, a molts els molesta i no poc, perquè identifiquen el concepte de nació amb el d’estat únicament. I nació i estat van de la mà, però no sempre són idèntics.

    Respecte d’Alemanya, és difícil de vegades, o quasi sempre, portar al paper o a la pantalla allò que u pensa, però allò que pretenia era exemplificar el concepte de nació bé en el sentit etnològic, cultural o històric (i que no necessàriament s’identifica a estat independent, com passa majoritàriament), o el de nació identificada amb l’estat (que també té el seus components històrics, culturals…). I el que venia a dir amb Alemanya era que no per ser dos estats diferents, de la nit al matí i des del punt de vista de nació “cultural” eren la mateixa. Que eixe llast cultural (llengua, història…) es pot canviar, imposar-ne un altre model, però no de la nit al matí, ara que tot arriba, massa que ho sabem.

    Pepe planteja un altre tema, el dels petits estats-nació, que són una minoria en el conjunt d’estats/països, i que tal vegada per estes circunstàncies, o no, “jo no lo sé”, sobreviuen o viuen molt bé gràcies a unes determinades prerrogatives, llicències…

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 5 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES