SOLEDAT, PENA, DOLOR

SOLEDAT, PENA, DOLOR

Soledat, pena, dolor sent
des de que tu no estàs.
estic vivint sols amb el teu record.

***
La teua imatge és
la llum que m’acompanya
dins la foscor d’esta nit eterna,
nit que em turmenta sens final.

***
No vull veure a ningú,
jo no visc sense tu.
Jamai deixaré de somniar-te,
l’eternitat és poc de temps per oblidar.

***
Espere que el dia acabe,
que ben prompte vinga la nit,
ansiós aguarde entrar
a eixe món del somni
on tu a mi vens.

***
Torna a mi,
viure sens tu és morir.
El teu record mai és prou.

***
Fervent i ansiós clame al Cel
que ens òbriga les portes
per anar els dos de les mans
de passeig pel celest jardí
camí de l’Eternitat.

***
Com deia l’Ausiàs March,
―i com bé tu saps
una mica de mi familiar―:

***
«Aquestes fletxes són d’or i de plom
i d’un metall que s’anomena argent.
Cada metall causa un efecte
segons la diferència que hi ha d’ells al món.

***
En un temps que existí abans d’aquest
Amor va llançar totes les fletxes d’or
i, per oblit,
se’n va quedar una
amb la qual em va ferir...,
per això deixe la vida».

                                                                                                                                            

Salva

del LLibre de les Germanies

segona part

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.