BREU APUNT SOBRE SANT VICENT

Sant VICENT FERRER

Vicent Ferrer i Miquel

Valencia, 23 de gener de 1350

Vannes (França), 5 d’abril de 1419

―El Pare Vicent tenia una intel·ligència excepcional. Als quinze anys entrà en l’Ordre de Predicadors (Dominics) on es va doctorar en Teologia.

―Fou confessor del Papa Lluna, Benet XIII.

―Formà part dels nou jutges compromissaris ―ell el més influent― que actuaren en el Compromís de Casp després de morir Martí l’Humà sense haver designat successor. Es reuniren els compromissaris per a decidir qui dels pretendents al tron havia de ser el nou rei de la Corona d’Aragó. Després d’abundants i dures deliberacions es considerà que el que tenia el millor dret al tron vacant era el castellà Fernando d’Antequera Trastàmara, fill del rei de Castella, que es convertia en Ferran I d’Aragó. A partir d’aquest moment els Trastàmara dominaven els dos principals regnes peninsulars.

―Al 1399, després d’una visió del Nostre Senyor que tingué en Avinyò uns dies que el Sant estava malalt, en la que li demanava Jesús que es dedicara plenament a predicar l’Evangeli el Pare Vicent es consagrà, en cos i ànima, a expandir la paraula de Déu per diverses ciutats d’Europa. Amb el seu verb carismàtic anà convertint al cristianisme a jueus i musulmans (“Apóstol de Europa” l’anomenaren). La seua prèdica estigué sempre plena d’anuncis apocalíptics; de manera singular s’ha de destacar l’advertència contínua de l’imminent vinguda de l’Anticrist.

―El Pare Vicent Ferrer tenia la idea de què, l’Europa occidental sobretot, hauria de ser una societat cristiana davall d’un sol poder cristià tal i com venia mantenint-se des d’antic: “una sola espasa amb una sola fe”. Es pot dir que la seua forta influencia i pressió que ficà en la decisió de Casp no era altra que posar en pràctica l’inici d’un camí en el que el regne de Castellà i la Corona d’Aragó foren els primers pelegrins en arribar a la meta per ell tan desitjada.

―Tenia també l’obsessió de que no es podia mantindre per més temps que dins dels països de la cristiandat n’hagueren minories religioses aliens a la fe que ell predicava.

―Sospitava Sant Vicent ―anticipant-se bastants anys― la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs a l’any 1453? Posat la intel·ligència excepcional de què gaudia es pot deduir que sí, no sent necessari per a creure-ho acudir a reveladores senyals esotèriques.

―El numero de miracles atribuïts al Sant en el procés de canonització que es varen admetre formalment constatats pel control eclesiàstic que a tal fi marca l’Església és de huit-cents seixanta. Un testimoni rellevant que apareix en el procés és el que aportà el rei Alfons el Magnànim.

La tradició oral popular és complaent i li’n atribuïx molts més amb una generositat extrema que, junt als que s’han tret dels seus sermons, la quantitat de miracles del Sant augmenta a xifres no commensurables.

Altres habilitats taumatúrgiques que entren dins de la facultat del Sant, ―com si tinguera el do de la ubiqüitat― és el saber què està succeint a llegües d’on es trobava. Un dels fets excepcional bastant conegut a Valencia és “el miracle del mocadoret”. Es conta que estant el 24 de juny de 1413 predicant a la Catedral de Valencia agarrà un mocador amb la mà i llançant-lo entre el feligresos els digué que el seguiren a la casa que els marcaria el vol del mocador perquè allí n’havia un xiquet amb un gran perill i necessitava ajuda urgent. Anaren gran part dels feligresos on els dugué el mocador del Pare Vicent i pogueren salvar al menut. En el numero 5 de la plaça del Miracle del Mocadoret de Valencia hi ha un retaule ceràmic que commemora aquell fet. En aquesta versió que ací es presenta, l’església i la casa estan ubicades en un domicili ben prop de Santa Caterina, que és així com m’ho contava “ma uela” Maiteresa la Redonda; en la versió “oficial” la casa i l’església estan al barri de Sant Joan del Mercat.

I més d’ubiqüitats: estant predicant en Morella els digué als feligresos que oien el seu sermó que el rei Martí l’Humà havia mort i que sa mare i una germana també acabaven de morir…

―El que Sant Vicent s’espolsà les espardenyes eixint de Valencia prometent que allí no tornaria mai més no es pot creure si es llig l’escrit que dirigí als valencians dies abans de la mort allà a Vannes (França). En la Catedral d’eixa població és on es conserven les restes mortals del valencià Sant Vicent Ferrer. Restes que segons diu la tradició cada vegada que s’ha intentat dur-les a Valencia, en arribar “a casa” i destapar el taüt, el cos del Sant no estava allí dins, miraculosament s’havia quedat amb els francesos.

Què es pot fer amb tradicions taumatúrgiques tan críptiques de com es veu que ho és esta?

Quantes vegades hem de demanar-li al nostre sant que si té un “ratet” es passe per ací i veja de ficar pau i trellat igual com ho feia cada vegada que els regidors de la cosa publica li ho demanaven perquè entre els Centelles, Solers i Vilaragut no paraven d’estar a la grenya uns i altres. El xiquet que per primera vegada va eixir en un dels miracles a la plaça del Pilar de Valencia ho sabia bé això de les bregues, ell representava a un Centelles.

Vull servir-me de QD per desitjar que passen un bon dia i felicitar a tots els Vicents, Vicentes i Vicentiques.