BELITA, LA MEUA OMBRA

Belita, la meua ombra, sempre amb mi. En tot moment del dia compartim temps, silencis, jocs, complicitats, espais, passejos, paisatges. Els llagostins són els seus preferits per a jugar i jugar. Patim l’un per l’altre i formem una simbiosi quasi, quasi constant. Vaja on vaja sempre darrere meua. Belita manté intacte el seu instint de caçadora innata i no deixa en pau ni a gats, ni a pardalets, ni a conillets, ni a les mosques, ni a altres gossos. LLadra com si no hi haguera un demà: és la seua constant vital. Només utilitzant la trampa de posar-me a plorar desconsoladament, és quan Belita atén a raons deixant el que està fent per a ocupar-se de mi : un recurs que funciona!

Pel demés, Belita és dòcil, però no tonta ni sumisa. Juganera. Quan vol alguna cosa, és tan insistent i acosadora que fins que no aconsegueix els seus objectius, no para. LLuitadora fins els finals, de costums rutinàries i fixes amb metodologies precises i puntuals.