BELITA HA ESTAT COIXETA
Belita, pura energia en acció, quan anem al camp, puja margens, salta, vol caçar tot el que es mou…i no para. En un dels seus salts es va llastimar una pateta i va començar a coixejar una mica. Pensavem que seria alguna espina o alguna cosa pareguda; la qüestió és que no es deixava examinar. El veterinari li va diagnosticar una mena de contractura muscular. Total, que amb una punchaeta i quatre píndoles anti-inflamatòries s`ha recuperat de mil meravelles.
Belita ha estat uns dies sense eixir al camp fent repós i jo he hagut d´ anar a soles. Se´m feia costera amunt el caminar sense ella: eren ja tres anys sense faltar ni un dia a la cita matutina. Tots els passejants em preguntaven per ella, s’ estranyaven de veure’m a soles i trist. Però ja ha passat tot. Volen castrar-la…a mi no m’atrau la idea…però jo no mane!
Belita continua lladrant a quasi que tolomón. No hi ha manera. A ella també li lladren de tant en tant. Passaven unes persones l’altre dia per davant de casa i Belita y elles s’engrescaren : Belita les lladrava amb ganes i elles, més fort encara que Belita, li deien: Calla! calla! insultador!, Insultador!. Se sentien més les persones que Belita. És clar que confongueren el sexe de Belita. Una anècdota divertida. Les augure gran futur com a traductores canines.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Possiblement siga el gos l’animal més fidel a l’home-amo entre els animals. També és qüestió de races, però en general, la seua sensibilitat animal afectiva per tot aquell que el tracta bé, és impressionant. Tanmateix la seua expressivitat «lingüista» pròpia, amb lladrucs, no sempre es mostra amical, i per tant, «amb drets reservats d’admissió» que cal tenir en compte si vols guanyar-te la seua «amistat».