BELITA ESTÀ EN ZEL
Cada vegada que Belita està en zel ens plantegem l’opció de recurrir a castrar-la, per evitar els problemes que es deriven d’aquesta situació : perd la gana, està nerviosa, lladra sense motiu…i el que és pitjor, al cap de poc de temps d’haver estat en zel, Belita pateix d’embaràs psicològic. Se li unflen les mamelletes i comença a produir llet. La tristesa s’apodera d’ella,i de nosaltres; no s’alça del seu llit, arreplega els ninos de joguet i es pensa que són el seus bebés. Total, que cal administrar-li una mica de medicació prescrita pel veterinari. Quan passa tot, se’ns oblida fins que torna el zel una altra vegada. No és fàcil prendre la decisió. Penso que li pot passar algo en l’operació. Penso que la castració és anti-natura. Com que també crec que és anti-natura no deixar que els gossos la monten quan està en zel, en les ganes que mostra ella, pobreta. Crec que el tema no és baladí i que no hi ha solució perfecta. Ho mires per on ho mires sempre trobem algún impediment tècnic,moral o científic.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Se m’ocorren bromes, però, crec que no és l’ocasió. La companyia i l’atenció són bona medicina, i no crec que li’n falte.