AQUELLS TEMPS QUE VAIG VIURE ACARONAT

AQUELLS TEMPS QUE VAIG VIURE
ACARONAT

A Salvauret Alberola
i a Maria “la Fornera”
****
Pares, he anat al poble.
Poden dir-me,
―si els d’allà dalt ho saben―,
què ha passat
que el poble que he vist quasi no el conec?
****
M’és tan diferent a aquell on vivíem
i que, innocent jo pensava,
que era el centre del món...,
 l’antesala del Paradís Terrenal.
****
Encara que, he de dir-los
que he sentit allà dins
que les cases, els carrers, la gent,
són tan similars,
tan iguals als nostres...
****
Tot i que m’adoní en anar al poble que
d’aquells temps que vaig viure allí
acaronat i protegit pels essers
que em donaren la vida
―i m’ajudaren a ser qui soc
davall de nostre llar familiar―
no en queda ni rastre.
****
Teníeu raó quan em dieu:
el temps passa destructor
arramblant sens pietat alguna
persones i records.
****
Records de fets que per a mi
foren primordials,
la base motor que m’impulsà emprendre
el camí que després he seguit.
****
He de dir-los, als dos,
que he anat a vore el campanar
i, allí, als seus peus,
he alenat fort,
i m’he omplit de l’aire de nostre poble.
****
Me n’he pujat a la Talaia després i
assegut en el marge del bancal
―on tantes vegades em dugué el pare
per vore com funcionava això “del temps”
quan n’havia a la vista una tronà―,
i li he donat gràcies al Cel
per fer-me regal tan gran
de tindre progenitors fills del poble
que estava veient allà baix.
****
Progenitors que allí,
―en el seu terreny ancestral―,
en pau estan descansant
per a tota l’eternitat.

Gràcies no en donaré prou mai
a Salvauret Alberola, mon pare i
a Maria “la fornera”, ma mare,
―dos fills del poble―,
per dur-me a este món.
Salva

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.