A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN DEIXAT DE COSTAT

A tots aquells que en han deixat de costat, al marge del seu camí...i que significaren alguna cosa en el seu moment

Entre els records de temps passats,
hi ha veus que mai es dissiparan,
en els racons dels nostres cors,
allí és on sempre estaran.

Van ser solcs de llum en la foscor,
companys de rialles i de plors,
les seues presències inesborrables,
ara són somnis abandonats.

Els dies compartits, inoblidables,
complicitats, els gestos amables,
tot queda escrit en la memòria,
com un llibre de vida, nostra història.

Les nits estrellades que vam veure junts,
les converses llargues, els moments profunds,
ara són ecos en la distància,
melodies suaus de la nostàlgia.

A cada pas, sentim la seua essència,
en cada instant, la seua absència,
però en els nostres cors, mai se n’aniran,
són part de nosaltres, per sempre estaran.

Amb cada alba, els recordem,
amb cada posta, els enyorem,
són els estels que ens guiaren,
són les ànimes que mai moriran.

A vosaltres, que vau donar tant,
gràcies per ser part del nostre camí,
les vostres petjades queden marcades,
en el cel dels records, on mai s’apaguen.

---

Espero que aquest poema sigui un homenatge adequat per a aquelles persones especials que han deixat una empremta indeleble en la meua vida.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.