UNA MOLT MALA NOTÍCIA

Benavent

UNA MOLT MALA NOTÍCIA

Mala, molt mala, és a dir, doblement mala no només pel seu contingut que ara direm, el qual esperem que no vos agrade ni un pèl, sinó també pel continent, val a dir, que qualsevol xiquet d’escola sap que una notícia ha de respondre a les “sis ves dobles”, és a dir, ha de respondre a un “què”, “qui”, “quan”, “on”, “com” i “per què”, quan nosaltres a penes arribem a un “què”, que n’és ben important, però, certament, en l’ofici de periodista tenim poc de futur.

El què és el doll o “xorro” d’aigua, que dia sí, dia també, en el camí dit de la Serra, i en un punt determinat entre el pou del Perico i el pou de Sant Joan, corre entre marges buscant perdre’s a la Séquia. Un raig d’aigua que no direm desficaciat, però sí bastant important, que tot i no saber les hores són bastants, cada dia, de manera que l’asfalt no arriba a assecar-se. I la cosa no ve d’ara, que ve de darrere, sense saber de quant de temps, però quan semblava que havia passat el mal, que s’havia arreglat, ha ressorgit de nou.

I com hem avisat, desconeguem d’on ve l’aigua, o perquè “xorra”, d’on o com se n’ix… I hem de pensar que el problema ha de ser bastant greu perquè no es puga o no s’haja arreglat ja, o perquè la reparació que sembla s’hi va fer no ha estat definitiva. També pot ser que no es tenen o es troben en el mercat els mitjans, o que els costos siguen de tal magnitud que cal buscar la manera… Fins i tot podria ser que el procés de solucionar el problema ja estiga en marxa, cosa que ens plauria d’allò més. Això seria una molt bona notícia. I com hem dit que res no sabem, sabem, i com diuen aquell que no sap és com aquell que no veu, per tant, ací només fem que preguntar-nos.

Preguntes perquè amb la que cau, amb la sequera i manca de pluja que vivim fa de mal mirar aquest broll d’aigua intermitent però constant, que no és l’únic tampoc, no debades uns tres-cents metres més amunt, poc després del pontet (que mai ha tingut tal funció), tenim una altra fugida d’aigua, de molta menor quantitat, però també constant, possiblement un porus d’alguna goma que deixa eixir in fil d’aigua com una agulla sense aturador.

Tot plegat, mala notícia, tot i que res d’estrany quan les estadístiques ens parlen de les quantitats d’aigua que s’hi perden per fuites i avaries, que tampoc ens hauria de valdre simplement perquè no ho veiem.