LA PLUJA NO DEURIA SER NOTÍCIA
Quan el cel es vessa en gotes fines,
en el passat era rutina, no sorpresa.
La pluja, amiga, ballava en terres divines,
i la terra humida cantava la seva bellesa.
Avui, la notícia és cada gota que cau,
com si fos miracle en desert estèril.
El canvi climàtic en somni ens ha deixat,
nostàlgia de temps on la pluja era fidel.
Ja no plou com abans, els dies de xàfec han fugit,
les fonts i els rius, adormits en la set.
L’aire porta la memòria d’un temps, un crit
de la natura, que amb l'aigua es desfeta.
Oh, dolça olor de la terra humida,
benedicció perduda en l’era moderna.
Els camps esperen, la seva boca assedegada,
un raig, un alè, una dansa eterna.
Que la pluja torne a ser simple quotidianitat,
que no ens semble miracle el somriure del cel.
Que la terra respire amb tranquil·la humitat,
i el món no recorde la pluja com un vell anhel.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
