
BELITA I EL MENJAR

La meua gosseta «Belita»
Belita és la meua gosseta, i des del primer dia que va arribar a casa, ha demostrat ser una companya molt especial. Té un caràcter únic que la fa destacar entre els altres gossos del barri, i una de les seves peculiaritats més notables és la seva manera d’enfrontar-se al menjar.
Per a Belita, menjar no és simplement una necessitat biològica, sinó tot un ritual carregat de capritxos i exigències. És capaç d’estar sense tastar el menjar durant dies si no li ho oferim de la manera exacta que li agrada: directament de la nostra mà. Aquesta conducta pot semblar extrema per a alguns, però per a nosaltres s’ha convertit en part de la rutina diària.
Cada matí, quan arriba l’hora de l’esmorzar, Belita es planta davant del seu bol ple de menjar, el mira amb desdeny i després gira la mirada cap a nosaltres amb una expressió que diu clarament: «No penso menjar això sola». Així comença la nostra negociació matinal, que inevitablement acaba amb nosaltres agenollats, donant-li el menjar amb cura, peça per peça.
Aquesta actitud capritxosa i melindrosa la converteix en la reina indiscutible de la casa. Tots els veïns la coneixen i sovint ens pregunten com aconseguim complaure els seus gustos tan exquisits. Però malgrat aquestes dificultats, la veritat és que no podríem imaginar la nostra vida sense ella. Belita aporta una alegria immensa a la nostra llar i, amb el seu caràcter tan especial, ha conquerit el cor de tots nosaltres.
En resum, encara que la meua gosseta «Belita» siga la més capritxosa i exigent del barri quan es tracta de menjar, la seva presència és indispensable a casa. Ens ha ensenyat paciència i devoció, i la seva peculiar forma de ser ens recorda cada dia la importància de l’amor i la dedicació en les relacions, fins i tot amb els nostres companys de quatre potes.
4o
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS