PER QUÈ “LA REDONDA” A MAITERESA
Algú m’ha preguntat d’on li venia el malnom ―en castellà― de “la Redonda” a ma uela Maiteresa i, segons he sabut preguntant, l’avantpassat nostre “el uelo Miquel”, el que estigué en la primera Guerra Carlista i tornà a casa l’any 1837, és el responsable indirecte.
Este home, durant el temps que caminà per aquelles terres del Nord, com era un esperit de ment oberta que sentia curiositat per tot el que la vida li ficava al davant, anà enterant-se ―mentre complia amb la seua obligació de soldat― de costums, llegendes, histories, i qualsevol cosa que trobava i no sabia res d’ella; un exemple és el cas de “La Calzada camino de las Estrellas”, el que estem coneixent ara com Camí de Santiago que, quan jo vaig fer el primer Camí, durant tot el trajecte vaig tindre present que ma uela m’havia demanat que per allí anara a caminar una vegada en ma vida i li ho contara després. A ella li ho va demanar també sa uelo Miquel i no mai havia pogut anar.
Jo sabia que en eixos moments que xafigava “la Calzada” estava complint un desig dels dos avantpassats meus. L’últim dia, en arribar a la plaça de l’Obradoiro de Compostela, alcí el garrot cap al cel i pensí amb els dos dient-los que havia complit amb el que havien demanat. Va ser un moment emocionant!
La relació entre uelo i neta degué ser molt afectuosa. Fou a la neta Maiteresa especialment a la que anava transmetent tot el que havia vist i aprés mentre estigué ficat en una guerra fratricida del que no tenia cap de culpa.
Entre altres records seus estava el que a Logronyo havia vist com estaven reformant la que després ha sigut la Concatedral Santa Maria de la Redonda d’aquella ciutat.
Curiós com era, Miquel anà enterant-se de llegendes que es contaven entorn d’aquest monument, histories que haurien de ser interesants ja que la neta quedava “impressionada” de tot el que sa uelo anava contant-li. No tardava gens la xiqueta en xarrar el que oia a qualsevol que trobava. La menuda tindria en eixos moments uns cinc o sis anyets.
Com repetia prou la singular historia d’aquella església “riojana», el personal començà a conèixer-la com “la xiqueta de la Redonda”. Nom ja familiar que també utilitzaven els de casa…, i així es va quedar!
Segons deia ma mare, li venia bé el malnom perquè estava “entradeta” en carns, és a dir: grosseta i més aïnes “redoneta”.
Si en QD has llegit “Una nit de Nadal de l’any 1837” on es parla del que li passà a Miquel quan tornava a casa acabada la Guerra Carlista, et puc dir que en el llibre SOMNIS INTERROMPUTS està relatada la sorpresa que s’endugué el meu avantpassat molts anys després una vegada que anà a la fira d’Agost de Xàtiva. Allí es fa referencia al singular desenllaç d’eixe “susuit” nadalenc.
Salva
Juliol, 2024
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Tinc entés que la planta de la primitiva església era » redonda».