EL FORN DE MIGUEL DEIXA UN GRAN BUIT

Crònica de la fi d’una era: El forn de Miquel tanca les seves portes

Quatretonda està de dol. L’última fornada del forn de Miquel, el mateix que fa més de vuitanta anys va encendre la primera flama al cor del poble, ha estat la definitiva. Amb el tancament d’aquest forn, conegut també com el forn antic de la tía Pelegrina, o el forn d’Encarna i Emilio, es perd no només un negoci sinó una part de l’essència d’aquest racó de la Vall d’Albaida. Fa poc que tancà «El Forn de Cucala».

Les portes es tanquen, les llums s’apaguen, i el caliu, que durant generacions ha omplert de vida el barri, ara es dissipa per sempre. Amb cada pa cuit, amb cada coca que sortia del forn, s’escampava pel carrer una aroma que traspassava les cases i convidava els veïns a compartir moments senzills, però profundament arrelats en la vida quotidiana. Avui, el poble queda orfe d’aquests sabors, d’aquestes olors que definien l’esmorzar dels diumenges o les celebracions especials.

Amb la fi del forn de Miquel, es tanca un capítol d’història viva, de records cuits a foc lent, de secrets transmesos de generació en generació. El temps ha passat, les circumstàncies han canviat, i allò que semblava perpetu ara es fon en l’oblit. Quatretonda perd molt més que un establiment; perd una part de la seva ànima, dels seus costums, d’aquell fil invisible que connectava els seus habitants al llarg del temps.

Els veïns, molts d’ells ja amb cabells blancs, recordaran sempre el forn amb una barreja de nostàlgia i tristesa. Era molt més que un punt de trobada; era on els diumenges es començaven amb una oloreta a forn nou, on les converses fluïen, on el poble sentia que la tradició es mantenia viva. Ara, només queda el silenci. Les portes, que havien obert cada matí amb esperança, ja no s’obriran més.

El forn de Miquel entra a la llista d’aquelles coses que han anat desapareixent amb el temps, aquells records que formen part del passat però que encara ens arriben amb la força de la memòria. És un difunt més en el llarg procés de canvi que està vivint Quatretonda, un altre vestigi d’una època que es va esvaint. I amb ell, marxa una manera de viure més pausada, més arrelada a la terra.

No obstant això, tot i el tancament, el record del forn continuarà viu en els cors dels que hi van créixer. Els sabors d’infantesa, les coques de tomaca, els pans fets a mà amb tanta cura,les mones,els pastissos… seguiran existint en les històries que es contaran al voltant de la taula familiar. Ja no serà igual. Les senyes d’identitat van esvaint-se en una boira del no retorn. Però el poble, ara sí, ha perdut un tros de si mateix. Una llàstima que no hi hagi hagut continuïtat. Una pèrdua irreparable per a Quatretonda.