
9 OCTUBRE 2024


El 9 d’Octubre és una data impregnada de simbolisme al País Valencià, una celebració que trena història, identitat i memòria col·lectiva. Aquesta jornada commemora l’entrada de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València l’any 1238, un esdeveniment que marcaria la fi de l’ocupació musulmana i l’inici d’una nova etapa en la història del regne, amb profundes implicacions polítiques, culturals i socials.
Aquell 9 d’octubre de 1238, les portes de València s’obriren a les tropes cristianes del rei Jaume I després d’un llarg setge. Després de dècades d’expansió cap al sud, el regne d’Aragó aconseguia incorporar una de les ciutats més importants de la Mediterrània, tant pel seu valor estratègic com pel seu simbolisme cultural i religiós. La ciutat, fins aleshores un centre vibrant de la cultura andalusina, amb una economia pròspera i una societat multireligiosa, es transformaria profundament amb l’arribada del nou règim cristià.
La llegenda diu que, quan Jaume I va entrar a València, portava a la mà la Reial Senyera, un estendard que esdevindria un símbol de la identitat valenciana. A l’ombra de la nova bandera, s’erigia un ordre feudal marcat per la repoblació cristiana. Els nous habitants, procedents del nord de la Península i d’altres territoris europeus, van compartir la terra amb les comunitats musulmanes i jueves que, amb el temps, serien desplaçades o assimilades per les dinàmiques del poder cristià.
No obstant això, la conquesta no fou només una qüestió militar o política. Fou també un procés de mestissatge cultural i de transformació del paisatge, on les formes andalusines van donar pas a noves estructures, nous costums i una llengua que s’aniria imposant lentament, però sense desaparèixer del tot la rica herència àrab. Encara avui, passejant pels carrers de València, és possible sentir els ecos d’aquell passat musulmà en els noms dels barris, en l’arquitectura i en els topònims, com si les capes del temps s’haguessin superposat sense esborrar-se completament.
La festivitat del 9 d’Octubre també porta associada la llegenda de Sant Dionís, patró dels enamorats valencians. En aquesta data, és costum regalar la “mocaorà”, un mocador amb dolços de massapà que simbolitza l’amor, perpetuant una tradició que es creu arrelada en el segle XVIII. Aquesta dolça tradició es barreja amb el record històric i esdevé una metàfora de l’estima que els valencians han tingut, al llarg dels segles, per la seva terra i les seves arrels.
Cada any, el 9 d’Octubre, el so dels timbals i les dolçaines ressona pels carrers, acompanyant la processó cívica que duu la Reial Senyera des de l’Ajuntament fins a la plaça d’Alfons el Magnànim, un recorregut que ret homenatge al llegat de Jaume I. Durant aquestes celebracions, els valencians recorden la seva història, una història que parla d’adaptació i resistència, d’acollida i integració.
El País Valencià, entre la mar i les muntanyes, ha estat sempre un territori de pas i de cruïlla, i aquesta dualitat es reflecteix en l’ànima d’un poble que, sense perdre les seves arrels, ha sabut abraçar la diversitat i el canvi. El 9 d’Octubre no és només una efemèride de la conquesta, sinó una jornada per celebrar la valencianitat en la seva essència plural, viva i en constant evolució. Una data que, tot recordant el passat, projecta el futur.
Un 9 d’ Octubre marcat per la guerra, la inestabilitat, la feblesa i el futur incert.Inseguretat i perills amenacen.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS