AVUÍ PLORE LLÀGRIMES DE PLUJA
Elegia a les Víctimes de la DANA d'Octubre de 2024 a València
S'han apagat els rius dins les llars,
i els carrers han plorat, encenalls d'aigua brava
han esborrat els passos, han silenciat el barri.
Allà on ressonaven veus de vida, queda ara l'ombra.
València, ciutat oberta i franca,
ets avui un jardí que s'ha empassat la terra.
El cel, pesant i trencat en milers de miralls,
va cobrir-te amb un drap d'oblit i de sal.
Hem perdut veïns, amics, somriures,
cada gest humil, cada història guardada.
I l'aigua, que porta vida, en aquest cop cruel,
s'endugué la llum de massa cors estimats.
Però recordarem, en el silenci, els seus noms,
com una flama que il·lumina la fosca.
Amb el cor trencat, però amb la fermesa intacta,
viurem per honrar-los en cada albada.
Quedi en pau la memòria de cada ànima,
llaurarem el futur amb llàgrimes de força,
i en el record, farem un pont de llum
on l'aigua deixi pas a l'esperança.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
