ARRAN DE LA DANA -A temps i destemps-

 ARRAN DE LA DANA

                                  – A temps i destemps-

  “Ca u sap en sa casa on es penja el cresol”, he sentit dir des de xiquet.

    Per tant:

• No vull polítics espanyols o espanyolitzats a casa nostra. Amb tot respecte pel qui corresponga. Siguen de dretes o d’esquerres. Pel fil ideològic conductor que els sustenta i representen; alineats cara al sol o a l’ombra dels qui millor els acomoda.

• Ens calen polítics nostres i NOSTRATS. Tant si encerten com si erren. Que depenguen de nosaltres directament. Per aplaudir-los, de prop, o recusar-los. No alineats, genuflexes, ni mirant-se el melic cara a Madrid per a medrar personalment o pel col.lectiu partidista que representen: “Millor cap de ratolí que cua de lleó”. Ni sucursalistes ni  sucursalitzats, com nosaltres els valencians, hem esdevingut ser, ”condicionats-influenciats-contaminats-assimilats, configurats”… , o com vulgues dir, històricament, pel poder mediàtic central (de la “messeta”). (“LLadres que entreu per Almansa….” (i de quina manera!), canten “Al Tall”.)

• El president Mazón, com altres predecessors seus, ens fan servir de trampolí, per a promocionar-se políticament davant l´Amo. Som el seu camp d´assaig. I ells, peons d´escac en el tauler patriòtic nacional d´Espanya, de Madrid. Estan més assabentats dels carrers i places d´allí que dels nostres pobles, els quals apenes xafen ni coneixen. Ni del contacte viu i directe amb nostra gent. A falta de projectes per a administrar i governar, de fer una oposició digna i responsable, es dediquen a tapar les seues mancances provant   d´emmerdar els “altres”. D´ajupir-los, per manca d´alçada pròpia, per tal de sobreeixir. 

• Mazón, (i el seu govern) no és (ni són) cap assasí per iniciativa ni voluntat pròpia. Però la seua incompetència, incapacitat i deixadesa, ha propiciat un munt de víctimes i dolors, tant personals, irreparables, com materials, inimaginables, i  també evitables en gran part. I, a tots, però als seus votants, en primer lloc, els correspon dirimir responsabilitats manifestes entre ells, ara i ací. Per honestedat. Sense eludir les que en primera línia deuen afrontar. Per  bé   d´ells i nostre.                

• Tant és així com que, respecte al que ens ocupa, de fa anys, un projecte proposat, fet i avalat per estudis   científics per tal d´evitar els efectes que històricament patim per continues riuades, va ser rebutjat, “espanyolíssimament”, per majoria absoluta. Motiu que al.legaren: Costava massa diners.  Està clar que  dels que ells recapten de nosaltres no se´n parla, ni es fiscalitzen, ni tenen retorn. 
• Qui mana, mana. Potser ja és hora de que els valencians,”mirando atrás sin ira”, al present i pel futur previsible, contra ningú, en favor nostre, ens servesca dexperiéncia. Per a no ser tan inconscients, tan “meninfotistes”, ens diuen; per a buscar solució. Per a sa.er on i el perqué  del qué, administrativament, patim,  i posar remei al mal que estem  sentenciats a suportar indefinidament, sense empatia ni ánim de remeiar-ho, si no és per interessos aliens, del tipus que siga, a expenses dels nostres.

• Passats els primers moments, malauradament, i com era d´esperar, el PP, “prietas las filas” ja ha començat a exonerar-se de culpa, tant com poden, en la figura, primera i principal responsa.le, del Sr. Mazón. 

• Amb tot el respecte degut com a persona, no ho ha estat tant d´ “Honorable”, conforme al càrrec de President que ostenta i que, institucionalment, se li atribueix.   Ja han començat a posar en marxa els ventiladors assenyalant altres culpables colaterals, i de l´opsició. És una actitud tan cínica com perversa. Perquè, en intenció, posen al paredó a altres per tal de compartir/diluir  la primera línia acusatòria, deslliurant-se mediàticament, tant com podenen, de les responsabilitats ineludi.ement pròpies, intransferibles. Propi del qui está disposat a perdre un ull si en l´intent fa cec el contrari. Com botó de mostra, l´esperpèntic intent de fer rebutjar en el Parlament Europeu, la candidatura espanyola, ostensiblement, sense cap més argument que els de les seues vísceres, intentant tenyir de les pròpies fòbies als representants afins, respectius, d´altres països. Res de nou en quant a complicitats idèntiques de tots els signes polítics. Però dins d´aquest desgavell d´igualtats, sempre n´hi han que són “més irracionalment, despóticament iguals”, que altres. 

• Com la gran majoria dels ciutadans, confesse la comoditat de no estar subscrit  a cap partit polític. Ni em sent amb valor ni “valers” per assolir les responssabilitats que se´n deriven. I aplaudisc als que, altruÏstament, s´impliquen. Gràcies. Els necessitem. Siguen del color que siguen, mereixen el respecte de tots. Com nosaltres el d´ells.  Tanmateix, els que sí prenen la determinació de fer el pas, saben que han d´estar subjectes  a la crítica democràtica amb el risc de que no sempre siga justa i assanyada. Que més que aspirar a manar per manar, ho deuen fer “per servir”. 

• Per acabar: Si  bé m´he declarat “apartidista” polític, no sóc “apolític”, com no crec que ningú no tinga les seues preferències al respecte conforme als propis gustos i valors. I d´entre ells, simplificant al máxim, vull expressar:                                                                                                     No m´agrada ser governat per partits d´obediència política a Madrid. Ni millors ni pitjors, vull apostar per gent de casa nostra. Amb valors humans i polítcs nostrats. Que sapien “on penjar el nostre cresol”; on ens apreta la sabata; on plantar o arrancar “què,” i com guarir els cultius més adients conforme a nostre criteri i necessitats. Amos, no llogaters en terra i casa própia. Tre.allar, administrar i gaudir els fruits de nostres esforços. Ser protagonistes de nostre propi destí. I si en nostre projecte errem, aprendre, des de nosaltres mateix, per a esmenar-nos i corregir el rumb , capaços      d’enriquir-nos i d´enriquir als altres.

• PS. Per tot l´exposat: Considere just i necessari aspirar, i ser reconegut, al mateix  dret a la independència que tenen els espanyols. Sense cap interés per sotmetre a ells com ells sí que ens sotmeten a nosaltres.
•  
• Com també: Sofridor de les consequències dels polítics que ens des-governen, unir-me al criteri expressat per Mónica Oltra fa un temps: ¨ Són més perillosos per incompetents que per corruptes”. 
• I un altre, anònim, : “No són més burros (referint-se als nostres polítics) perquè no s´entrenen´