SI UNA GRANERA TINGUERA,QUANTES COSES AGRANARIA…!

«Si jo tuviera una escoba, quantes cosas barreria«

Imaginem per un moment que tinguéssim una GRANERA màgica, una d’aquestes que no només neteja la brutícia visible, sinó que també es endú les disfuncions i les pràctiques obsoletes que ens impedeixen avançar com a societat. Amb aquesta granera, què faríem? Quines coses agranaríem per construir un sistema més just, transparent i eficient?

El primer que em vindria al cap són els multi càrrecs. Aquella pràctica tan estesa en què una mateixa persona acumula diversos llocs de responsabilitat, sovint incompatibles entre si. Com pot ser que algú pugui ser alhora alcalde, diputat i president d’una fundació, sense que això suposi un conflicte d’interessos? Els multi càrrecs no només dilueixen la responsabilitat, sinó que també dificulten la rendició de comptes. Amb la meva granera, escombraria aquesta pràctica, garantint que cada càrrec sigui exercit per una persona diferent, amb dedicació exclusiva i transparència.

Després, em posaria a treure les llarguíssimes estades en política. És sorprenent com algunes persones es perpetuen en el poder durant dècades, com si la política fos el seu feu particular. La falta de renovació no només estanca les idees, sinó que també contribueix a l’aparició d’èlits desconectades de la realitat ciutadana. Amb la meva granera, imposaria límits temporals del no retorn als càrrecs públics, fomentant així una rotació saludable i l’arribada de noves perspectives.

I, per descomptat, no podria oblidar-me de la repetició política. Aquells mateixos noms, les mateixes cares, les mateixes promeses buides que es repeteixen elecció rere elecció. És com si la política es convertís en un cicle infinit, on el canvi és només una il·lusió. Amb la meva granera, escombraria aquesta dinàmica, obrint pas a nous lideratges, més joves, més diversos i més connectats amb les necessitats reals de la població.

Però, és clar, una granera no ho pot fer tot. La neteja més important és la que hem de fer nosaltres, com a societat. Hem de ser crítics, exigents i participatius. Hem de qüestionar les estructures de poder i demandar transparència i rendició de comptes. Perquè, al final, la veritable granera som nosaltres, i només amb la nostra implicació podrem construir un sistema que serveixi realment a tothom.

Així que, si jo tinguera una granera, agranaria moltes coses. Però, sobretot, agranaria la indiferència i la passivitat, perquè el canvi comença amb cadascú de nosaltres.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.