LA RONDALLA DELS BOUS AMICS

Els Bous Amics de Quatretonda

Fa molt temps, al poble de Quatretonda, els bous que corrien pels carrers durant les festes de Sant Pere no eren com els d’altres llocs. No fugien espantats ni embranyits, sinó que es movien amb una curiositat tranquil·la, com si admiressin la festa i la gent que els cridava.

Es deia que tot havia començat una nit de festa major, quan els bous, cansats de ser perseguits, es van aturar al mig del carrer i van mirar als voltants amb ulls tranquils. En lloc de córrer, van començar a caminar lentament cap a les càbiles, on la gent riu, menja i balla.

—Mireu, els bous s’acosten! —va cridar un xic.

La gent es va quedar quieta, expectant. Però en lloc de fer mal, un bou gran i blanc va abaixar el cap i va ensumar una gerra de vi que hi havia sobre una taula. Algú va riure i li va acostar la gerra. El bou va beure un xic i va arrencar un grunyit satisfet.

Aleshores, la festa va continuar, però ara amb els bous com a convidats més. Entraven a les càbiles, menjaven fruita de les mans dels nens i fins i tot es deixaven posar un cascavell al coll. Els més atrevits els acariciaven i els bous semblaven contentos, com si sempre haguessin volgut ser part de la celebració.

Des d’aquell dia, a Quatretonda, els bous ja no van ser vistos com animals salvatges, sinó com a amics de la festa. I encara avui, quan el sol es pon i s’encenen les llums dels carrers, es diu que algun bou s’atura davant d’una cabila, esperant que li donin un troç de pa o un glop de vi, recordant els temps en què la festa era també seva.

I així, amb alegria i pau, els bous i la gent de Quatretonda van aprendre a viure junts, fent que les festes fossin més dolces i màgiques que mai.