FINANCIACIÓ ASIMÈTRICA

FINANCIACIÓ ASIMÈTRICA

 

 FINANCIACIÓ ASIMÈTRICA

Des que estic escrivint en aquesta pàgina recorde haver-ho dit alguna que altra vegada i potser que algú m’haja qualificat de victimisme quan he manifestat que els valencians hem sigut des de fa segles «un zero a l’esquerre» per a la resta d’Espanya. És un sentiment i com a tal gens objectiu perquè ha crescut dins de mi durant la meua existència, a poc a poc, sense quasi donar-li temps al sedàs de la consciència  per colar-lo i fer el control que calia.

He intentat separar la ideologia, cosa que és quasi inevitable a l’ésser humà perquè som animals politics, en detindre’m a analitzar aquest assumpte del tracte que, DES DE BEN ANTIC, ens ha donat a nostra terra els diferents governs mesetaris (monàrquics, republicans, dictadures, democràcia) i que amb voluntat, o sense, s’ha transmés pertot arreu aconseguint constituir-ho en un tòpic que sembla s’ha incrustat dins de l’ADN dels habitants de «la piel de toro».

La lectura de «Valencia, la tormenta perfecta», de José Vicent Boira, m’ha deixat una mica més tranquil veient que no sóc l’únic que així en pensa.

Recorde que a primeries de la televisió, TVE, l’única que en teníem aleshores, en eixir Mariano Medina per fer el pronòstic de l’oratge, mon pare sempre em deia: «ara veuràs com el tio este no diu res de mosatros, si a cas dirà “por Levante”. Pareix que no existim».

Jo no sé si algú de vosaltres ha visitat el museu del Ninot Indultat a València. Si ho feu, busqueu la figura de la fotografia, és un llaurador que en una mà sosté a la Cibeles madrilenya i a l’altra du una taronja que esprem amb força, i unint a les dues peces hi ha un tubet per on el líquid element passa de la fruita a la deessa. El llaurador s’asseu damunt d’un basquet de taronges i sacs d’arròs i, tot resignat, veu com des del centralisme succionen i s’aprofiten sense fre del producte de la seua suor. A la censura de l’època  li va «sentar com una patada a les parts nobles», però tingué que tragar amb l’indult perquè era per votació popular (!) Amb tot i això el tubet no sé els anys que estigué perdut i l’explicació que donaven al ninot “castrat” era allò més extravagant que es podia pensar. Jo tindria uns dèsset anys i com qui diu començava a eixir al món. Les recialles i alifacs que ens dugué la postguerra estaven «fresquets» encara.

Que cadascú de vosaltres traga les conclusions que vullga, si bé, com diuen els gallecs: «pero haberlas haylas».

Que tingueu bon dia!

Salva

8 Comentarios

  1. Pepe

    Amb tot i ser veritat això de la asimetria, el quid de la qüestió va més enllà, molt més enllà…pensa que on no hi ha asimetria no és terra de xauxa i les misèries i penalitats de la ciutadania són semblants. El nucli del mal està en el mateix nucli el qual està contaminat i no funciona. I el més trist de tot és que no volen arreglar-ho perquè arreglar-ho de de veres suposaria el «jarakiri»per al 99% del que tallen «l’abaejo» en les diferents regions o a «l’aparato central«… a hores d’ara…i clar… no estan bovos ells !

  2. Vicent Benavent

    Tot i què no he deixat d’entrar tots els dies a QD,ja saben alguns que els problemes venen sense voler i aleshores aprofite SR Salva per donar-li les gràcies ja que el missatge ha segut rebut amb tota cordialitat i amb tota l’educació què es respira en aquesta «finestra» nombrada QD,gràcies una vegada més a vosté i al sr Director pel repecte mostrat.
    Aprofite per comentar un poc el seu comentari,crec sincerament què els valencians sempre em segut de «trons,falles i festeta»,podría dir-ne més però crec que s’enten prou clar,aleshores tenim el que es meresquem,o NO?,ja sería hora de canviar al govern autonòmic no? a cas es sent a algú què diga que reconeguem la GRAN CAGADA que hem fet amb la gestió pública?, que no som capaços de veure que som la risa de tota Europa i part de l’estranger? que la Rita,el Camps,el Fabra,el Cotino,el Blasco i un llarg etc… tots estàn en el punt de mira de la nefasta feina què ens han fet?,encara volem més? com diguem els valencians,COLLONS,COLLONS I RECONTRACOLLONS si trona pert tots els costats i encara diem què son quatre gotetes o això de; no fa fred açò es frescoreta.
    No tenim solució,al igual que ací a València podriem indultar tots els dies a un » Ninot » de igual forma em podríem cremar un » parell «,ja sabeu estem en temps de les ofertes 2×1.
    Que estigau bons i a vore si utilitzem el cabet de tant en tant.

  3. Salva

    M’he adonat que estic errat, que no ferrat, plantejant una sèrie de temes que realment no tenen cap transcendència i que només estan interessats una quantitat mínima de persones que pel que es veu …, no li fa ara qualificar-ho, no seria «políticament correcte», la qual cosa és paradoxal en una societat que tolera el comportament corrupte d’alguns representants seus i per a més inri continua, «erre que erre», mantenint-los en la poltrona, no només ací en aquesta beneïda terra nostra sinó en altres regions, comunitats «u països» de l’Espanya, sense distinció de què la corda tinga un color o altre.

    Després d’aquest pròleg, que més d’un i més de dos de vosaltres, benvolguts lectors, se’l passareu «per baix cama». M’agradaria dir-vos, i així ho faig saber, que estic capficat amb l’assumpte del SEXE DELS ÀNGELS.
    La dèria ve d’antic. Ho recorde com si fóra hui: la primera vegada que vaig entrar a l’església de El Pilar a València vaig veure envoltant la fornícula de la Verge Pilarica unes pintures on eixos éssers sobrenaturals li feien companyia a Santiago mentre l’home estava agenollat, i tot compungit, perquè els ibers no li feien gens de cas, i és clar, se’n volia tornar a sa casa. La resta ja la sabeu, no debades heu tingut classes de «dotrina» aquells que heu pres la primera comunió.

    Però tornant al que anàvem: tots, però que a tots els personatges alats l’artista els havia pintat unes protuberàncies sobre el pit que des d’aleshores a mi sempre he cregut que eren unes mamelles. Li ho vaig preguntar al director del col•legi jesuïta on estudiava i l’home em digué que eren figuracions meus i de segur que producte de l’edat que estava canviant la meua naturalesa i, ai, ai, ai, Alberola: «el sexo és una tentación del demonio…, que no duerme nunca»!

    Jo què voleu que us diga! Fa poc vaig tornar a l’església, perquè em convidaren al casament de la filla d’un bon amic, i xe: ALLÒ SÓN MAMELLES!

    Com aquest assumpte veig que és transcendent, com ho he dit abans, si algú vol que continuem parlant del sexe dels àngels ací estic, esperant assegut per un terreny quasi de les Castelles, i si ho feu, d’aquesta manera podrem reballar allà al blau de la mar altres problemes que segons diuen els «tertulians televisius «son acuciantes», tot i que pel que he pogut constatar no són tant importants… I és que el món de la política ja se sap!

    A vostra disposició sempre.

  4. Pepe

    Ai Salva ! Des d’aquí que no podem canviar el món! Un micro-cosmos tan insignificant…! Uns pressupostos tan xicotets…! i un meninfotisme cavernari i gegantí ! Poc es pot fer.Ni tan sols discutir.Ja ho faran ells per nosaltres…ja ho estan fent…de quina cosa ens queixem ?
    Ja ho deia Iglesias : «la visa sigue igual…»

  5. Salva

    No em negarà vosté a mi, benvolgut Pepe, que com deia eixe manxec universal:

    La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y debe aventurar la vida.

    I afortunadament, —i mentre dure a l’Hispania nostra— hem de fer us tot el que es puga d’aquesta meravellosa eina.

    Xe, i a passar bones festes de Sant Pere!

  6. Pepe

    Bones festes ! Bons hàbits ! LLibertat, la que ens deixen…no sempre es pot ser lliure…

    La visa sigue igual! I els costums de tota la visa ! Res canvia… la mateixa sang per les venes des del principi de la Creació…i Caín que va matar a Abel…i aquell qui pot la fot !

    I sempre les mateixes trampes endolçades de les mateixes o paregudes paraules i més paraules…quan els enganyats sempre són els mateixos…

    Mentides perfectes per que la visa continue igual.

    Bones festes de Sanpere. Que a mi ja no manganxen ! -els bous clar-!

  7. Salva

    La verdadera llibertat l’hem de tindre al cap i eixa no ens la podran furtar mai, tot i que tothom sap que és difícil tindre un pensament lliure, objectiu i independent perquè els manipuladors i els mags encantadors de l’època del Quixot encara els tenim entre nosaltres, amb instruments més sofisticats que els que van turmentar al nostre «hidalgo», alimentant la incultura que és la millor manera de convertir-nos en individus alienats.

    El paràgraf que he citat abans acaba així: ¡Venturoso aquél a quien el cielo dio un pedazo de pan, sin que le quede obligación de agradecerlo a otro que al mismo cielo!

    Ah! No «t’ancantes»…, no siga cas que t’agarre el bou!

  8. Salva

    He tornat a llegir FINANCIACIÓ ASIMÈTRICA (http://quatretondadigital.info/?p=9495) de maig de 2013 i veig que com em contestà el senyor director de QD el meninfotisme cavernari i gegantí continua sent les senyes d’identitat nostres i l’oblit que sobre nostre poble, regne o país tenen els altres habitants que ens envolten va in crescendo (augmenta progressivament ) i no para, sembla com ho feien els ninotets de l’anunci televisiu d’unes piles elèctriques.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 4 visitants, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES